Esferocobaltita | |
---|---|
Fórmula química | CoCO₃ |
Epònim | esfera i cobalt |
Nom IUPAC | carbonat de cobalt(II) |
Localitat tipus | Daniel mine (en) |
Classificació | |
Categoria | Minerals carbonats i nitrats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Trigonal romboèdric - Hexagonal escalenoèdric |
Hàbit cristal·lí | Cristalls rars, més comú en masses petites esfèriques amb estries concèntriques i radiades, també en crostes |
Color | Rosa a roig, marró, gris, fosc en la superfície alterada |
Duresa (Mohs) | 3 - 4 (Mohs) |
Lluïssor | Vitri a adamantina |
Color de la ratlla | Rosa vermellós |
Densitat | 4,11 - 4,13 |
Birefringència | Alta |
Pleocroisme | Roig-violeta |
Solubilitat | Una mica soluble en HCl fred, ràpidament soluble en àcids calents amb efervescència |
Varietats més comunes | |
Cobaltocalcita | -amb calci- |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Scbt |
L'esferocobaltita és un mineral de la classe dels minerals carbonats i nitrats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la calcita”. Va ser descoberta l'any 1877 en una mina a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així del grec sphaira -esfèric- i cobalt, en al·lusió al seu hàbit i composició.[1]
Sinònims que han de ser evitats són esfaerocobaltita o cobaltocalcita.