L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània, en la nova formació econòmica social que pot anomenar-se Nou Règim o Règim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a contínua fins a l'actualitat o limitar-se fins al període d'entreguerres (1918-1939), en què clarament entra en crisi.
La forma d'estat no és determinant per a la seva caracterització atès que pot ser tant una monarquia constitucional (com en la Constitució de 1812 a Espanya), una monarquia parlamentària (com en el model anglès que es remunta a la Revolució Anglesa del segle xvii) o una república (com en el cas de la Revolució francesa).
En qualsevol cas, allò que caracteritza al nou sistema polític és el paper de l'estat liberal com a instrument en el triple procés que s'ha anomenat Revolució burgesa, Revolució industrial i Revolució Liberal, de transformació social, econòmica i política en benefici de:
- La nova classe social dominant: la burgesia,
- El mode de producció dominant: el capitalisme,
- La ideologia dominant: el liberalisme.[1]
- ↑
« L'Estat liberal o estat mínim sorgeix de l'inconformisme de la població amb el règim absolutista propi de l'època. En ser l'estat liberal un estat de dret, intervé només en principis fonamentals com la regulació de la moneda, la seguretat externa, l'ordre públic i la justícia. D'aquesta manera queden fora del seu poder regulatori les llibertats econòmiques que permeten un augment de la propietat privada. El concepte d'estat liberal és estretament lligat a la doctrina de liberalisme que a grosso modo es funda en la llibertat de consciència i de tolerància, en el dret que tenen els ciutadans d'escollir lliurement el seu govern i en la llibertat econòmica que consisteix a deixar que cada individu satisfaci els seus interessos personals. En sorgir l'estat liberal en un clima d'inconformisme total de la població, s'edifica respectant la sobirania popular, la divisió tripartida del poder públic, el compliment del principi de legalitat i igualtat formal (igualtat dels ciutadans davant la llei) i la protecció dels drets fonamentals bàsics. L'estat és en aquest cas vist com alguna cosa que no posseeix supremacia o propietat especial en termes de poder i es considera llavors com un agent neutral entre diferents interessos en conflicte.
En primera instància, un estat Liberal ha de permetre la creació d'estructures socials a partir de la caracterització dels éssers humans; i que d'igual manera possibiliti el desenvolupament d'un home lliure, igualitari i racional, la convivència del qual i harmonia aquest fixada per accions que inspirin i permetin el progrés de la societat. No obstant això, moltes dones que pertanyen a grups feministes argumenten que l'estat liberal en ser masculí crea un ordre social basat en els seus interessos particulars.
Així mateix, és indispensable la separació del privat i del públic, atès que l'individu té autonomia per a escollir el seu projecte de vida, dirigir-se per les seves pròpies conviccions i el privat és definit com el dret a la personalitat inviolable, garantint en assegurar autonomia o control sobre les intimitats de la identitat personal. D'aquesta forma, es tendeix a un estat mínim amb el qual es busca evitar al màxim que aquest imposi una moral social a la qual han d'estar sotmesos tots els individus ja que en els seus fonaments, el dret ha de reflectir la societat i no solament l'opinió d'una petita minoria.
» — MacKinnon, Catherine. 'Feminismo, marxismo, método y Estado: hacia una teoría del derecho feminista a "Critica Jurídica". Bogota: Ediciones Uniandes, 2005 Clase de Teoría General del Estado, Universidad de los Andes