Etologia

L'etologia (del grec «ηθος» ethos, costum, i «λóγος» logos, raonament, estudi, ciència) és la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, encara que són més coneguts pels estudis de camp. Un científic especialitzat en etologia s'anomena etòleg.^[1]

L'etologia correspon a l'estudi de les característiques conductuals distintives d'un grup determinat i com aquestes evolucionen per a la supervivència. L'etologia no solament té per objecte l'estudi el comportament animal, ja que els éssers humans, com a animals, també formen part del camp d'estudi de l'etologia. Aquesta especialització es coneix amb el nom d'etologia humana.

El terme va ser popularitzat pel científic americà William Morton Wheeler el 1902. Els qui projectaren l'etologia com a disciplina independent, foren Konrad Lorenz, Niko Timbergen i Karl von Frisch (descobridor de la "dansa de les abelles" per indicar la posició dels recursos). Els seus estudis es veieren premiats amb el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1973 pels seus estudis.

Els objectius dels etòlegs són l'estudi de la conducta, del instint i el descobriment de les pautes que guien l'activitat innata o apresa de les diferents espècies animals. Així, els etòlegs han estudiat en els animals aspectes com ara l'agressivitat, l'aparellament, el desenvolupament del comportament, la vida social, l'empremta i molts altres. En estat salvatge, els animals es manegen amb certs codis imposats per la mateixa lluita per la supervivència, per ser el més apte per dirigir un estol, colla o ramat, o guanyar-se el dret a menjar o a copular.^[2]