Back تدرجاوات Arabic تدرجاوات ARZ Qırqovullar (yarımfəsilə) AZ Bažanti Czech Phasianinae English Phasianinae Spanish قرقاولیان FA Fasaanit Finnish Phasianinae French Echte fazanten FY
Phasianinae  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Subfamília | Phasianinae Horsfield, 1821 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els fasiànids[1] (Phasianinae, Horsfield, 1821) són una de les subfamílies de la família dels fasiànids (Phasianidae), inclosa a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes). Gran part d'ells reben el nom vulgar de faisans però n'hi ha que reben altres denominacions, com ara galls o paons.[2]
Tot i que aquesta subfamília va ser considerada monofilètica i separada de les perdius, francolins i guatlles (Perdicinae) fins a principis de la dècada de 1990,[2][3] les filogènies moleculars han demostrat que aquesta col·locació és parafilètica. Per exemple, algunes perdius (gènere Perdix) estan més estretament relacionades amb els faisans, mentre que les guatlles i les perdius del gènere Alectoris estan més a prop dels Gallus.[4][5] Hi ha dos clades en els fasianins: el clade erèctil i el clade no erèctil, referint-se al teixit erèctil en les parts no emplomades de la cara. Es creu que ambdós clades van divergir durant l'Oligocè Rupelià, fa uns 30 milions d'anys.[6]
La subfamília es caracteritza per un fort dimorfisme sexual, presentant els mascles vistoses ornamentacions, colors brillants i sovint llargues cues. Els mascles generalment són més grossos que les femelles.[6]
Gairebé totes les espècies habiten Àsia central i meridional excepte l'Afropavo congensis és propi de les selves africanes.
- ↑ «Fasianins». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 19/11/2024(català)
- ↑ 2,0 2,1 Johnsgard, Paul A. The pheasants of the world. Oxford [Oxfordshire] ; New York : Oxford University Press, 1986. ISBN 978-0-19-857185-8.
- ↑ Johnsgard, Paul A. The quails, partridges and francolins of the world. Oxford: Oxford Univ. Pr, 1988. ISBN 978-0-19-857193-3.
- ↑ Kimball, R.T.; Braun, E.L.; Zwartjes, P.W.; Crowe, T.M.; Ligon, J.D. «A Molecular Phylogeny of the Pheasants and Partridges Suggests That These Lineages Are Not Monophyletic» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 11, 1, 2-1999, pàg. 38–54. DOI: 10.1006/mpev.1998.0562.
- ↑ Kimball, Rebecca T.; Braun, Edward L. «Does more sequence data improve estimates of galliform phylogeny? Analyses of a rapid radiation using a complete data matrix» (en anglès). PeerJ, 2, 22-04-2014, pàg. e361. DOI: 10.7717/peerj.361. ISSN: 2167-8359. PMC: PMC4006227. PMID: 24795852.
- ↑ 6,0 6,1 «Galliformes» (en alemany). [Consulta: 19 novembre 2024].