Una flamarada de raigs gamma suau (en anglès soft gamma repeater o SGR) és un objecte astronòmic que emet grans ràfegues de raigs gamma i X a intervals irregulars. Es conjectura que són un tipus de magnetar o, alternativament, estrelles de neutrons amb discos fòssils al voltant.
El 5 de març de 1979[1] es va observar un potent esclat de raigs gamma. Ja que tot un seguit de receptors en diferents llocs del sistema solar[2] van veure l'explosió en moments lleugerament diferents, es va poder determinar seva direcció, i es va demostrar que s'originen a partir de prop d'una romanent de supernova en el Gran Núvol de Magalhães.[1][2]