Flexibilitat laboral

La flexibilitat laboral, flexibilització laboral o desregulació del mercat de treball fa referència a la fixació d'un model regulador flexible per al maneig dels drets laborals a l'interior de les empreses i organitzacions privades. L'aplicació de la flexibilitat laboral requereix un procés de desregulació del mercat laboral que usa de referent la llibertat de contractació i el contracte de treball,^[1] per a flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats el segle xx, esperant amb això mantenir el creixement de tot el sector privat. Es permet així millorar els serveis, majors oportunitats a les empreses i a les persones, al món globalitzat on les estructures rígides i les legislacions voluminoses i complexes resultarien impediments a ser superats darrere major llibertat per a la població econòmicament activa.

Els mecanismes de flexibilització laboral s'han enfocat en la generació d'ocupació a través de la reducció del cost de la mà d'obra o del temps de jornada o de contractació. En tant s'assenyala, des de l'anàlisi econòmica del dret i altres fonts afins, que manca de sentit establir múltiple drets en favor de cada vegada menys persones, engendrant privilegis dels quals sol algunes persones gaudeixen justament (ex. sindicats) i que no beneficiarien en aquests temps a la major part d'ocupadors i treballadors. A la vegada aquest estalvi permet generar a les empreses un augment de la seva productivitat i, com a conseqüència, generar més places de treball, el que a la llarga tindria com a conseqüència l'increment de l'ingrés i el temps lliure.^[2]

El procés de flexibilitat actual és paral·lel al pas cap a una economia post-industrialista i digital, on les fonts d'ocupació potencialment es diversifiquen i pluralitzen, sempre que existeixin les facilitats per desenvolupar-les. De la mateixa forma els problemes associats a la desregulació del mercat laboral prové de debilitats de les estructures jurídiques on s'aplica, que permeten treure avantatges més enllà del contracte o acord establert, la qual cosa torna necessària la consolidació de la seguretat jurídica com a pilar d'una economia de mercat.