Back Рузвельт, Франклин Делано AB Franklin D. Roosevelt ACE Franklin D. Roosevelt AF Franklin D. Roosevelt ALS ፍራንክሊን ሮዘቨልት AM Franklin Delano Roosevelt AN Franklin D. Roosevelt ANG फ़्राँक्लिन रुज़वेल्ट ANP فرانكلين روزفلت Arabic فرانكلين روزڤيلت ARY
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
Franklin Delano Roosevelt (Hyde Park, 30 de gener de 1882 - Little White House, 12 d'abril de 1945) fou el 32è president dels Estats Units.
Membre del partit demòcrata, fou senador de l'Estat de Nova York (1901-1913) i secretari adjunt de la marina (1913-1920). Un atac de poliomielitis (1921) el deixà paralític de mig cos. Governador de l'estat de Nova York (1929-1932), enfrontà la depressió de 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units (1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort.
Roosevelt guanyà les eleccions presidencials en quatre ocasions consecutives, causant un realineament polític anomenat el Sistema del Cinquè Partit. El seu ús agressiu del govern federal donà una nova empenta al Partit Demòcrata, que va crear una Coalició del New Deal[1] que dominà la política estatunidenca fins a la fi de la dècada de 1960. Juntament amb la seva esposa Eleanor Roosevelt és un referent pel liberalisme americà. Els Conservadors van lluitar-hi vehementment en contra, però Roosevelt aguantà fins que intentà controlar el Tribunal Suprem el 1937. Després, la nova coalició conservadora aconseguí acabar amb l'expansió del New Deal i durant la guerra es cancel·laren programes d'ajut com el WPA o el Civilian Conservation Corps, argumentant que l'atur havia desaparegut.
Després de 1938, Roosevelt promogué el rearmament i allunyà el país de l'aïllacionisme, mentre que el món es llançava cap a la Segona Guerra Mundial. Donà un suport actiu a Winston Churchill i a l'esforç militar britànic abans que l'atac a Pearl Harbor fes entrar els americans a la guerra. Durant la guerra, Roosevelt treballà braç a braç amb Harry Hopkins, aportà un lideratge decisiu contra l'Alemanya nazi i convertí els Estats Units en el principal proveïdor d'armament i financer dels Aliats fins a la derrota d'Alemanya, Itàlia i Japó. Roosevelt liderà el país fins a esdevenir l'Arsenal de la Democràcia, fent que 16 milions d'americans ingressessin a les Forces Armades.
Al front intern, el seu mandat va veure una gran expansió de la indústria, l'assoliment de l'atur zero, la restauració de la prosperitat i l'obertura de noves oportunitats pels negres i les dones. Durant els seus mandats arribaren nous impostos que gravaren totes les classes, els controls de preus i el racionament, així com l'internament en camps de 120.000 japonesos als Estats Units, així com de milers d'americans d'origen italià i alemany. A mesura que els aliats aconseguien la victòria, Roosevelt tingué un paper crític en la creació del món de postguerra, particularment durant la Conferència de Ialta i la creació de les Nacions Unides.
L'administració de Roosevelt redefiní el liberalisme americà i realineà el Partit Demòcrata basat en la seva coalició del New Dew, i així va esdevenir una referència de grangers; minories racials, ètniques i religioses; intel·lectuals;[2] els estats del Sud, la maquinària de les grans ciutats, i el rescat dels pobres i els treballadors.
Diferents estudiosos el consideren un dels sis presidents més importants dels Estats Units (juntament amb Lincoln i Washington).[3]
- ↑ Alvarez, Ramon. «La revolución con la que Roosevelt sacó a EE.UU. de la depresión y lo preparó para la guerra» (en castellà). La Vanguardia, 31-12-2019. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ Rorty, R. (1997). Acheiving Our Country: Leftist Thought in Twentieth Century America. Cambridge, MA: Harvard University Press.
- ↑ Weber, Matthew. «'Men Of Good Quality': Six Most Influential Presidents in U.S. History» (en anglès). History Collection, 22-03-2017. [Consulta: 27 gener 2020].