Franz Kafka
| (1923) |
|
|
Naixement | 3 juliol 1883 Praga (Imperi austrohongarès) |
---|
Mort | 3 juny 1924 (40 anys) Kierling (Àustria)
|
---|
Causa de mort | tuberculosi laríngia inanició |
---|
Sepultura | Nou cementiri jueu de Praga Tomba de Franz Kafka |
---|
Residència | Praga |
---|
Grup ètnic | Asquenazites |
---|
Formació | Universitat Alemanya de Praga - dret (1901–1906) Facultat de Filosofia de la Universitat Alemanya de Praga Universitat Carolina de Praga Facultat de Dret de la Universitat Alemanya de Praga |
---|
|
Camp de treball | Literatura i literatura alemanya de Praga |
---|
Ocupació | novel·lista, guionista, advocat, poeta advocat, Inspector de sinistres, prosista, traductor, aforista, diarista, fabulista, escriptor de contes, escriptor |
---|
Període | Segle XX |
---|
Activitat | 1904 - |
---|
Ocupador | Assicurazioni Generali Allgemeine Unfallversicherungsanstalt |
---|
Gènere | Modernitat, ficció literària, conte, paràbola i microrelat |
---|
Moviment | Modernisme anglosaxó i existencialisme |
---|
Professors | Friedrich Thieberger |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | cap valor |
---|
Parella | Dora Diamantová |
---|
Fills | cap valor |
---|
Pares | Hermann Kafka i Julie Kafková |
---|
Germans | Elli Kafka Valli Kafka Ottla Kafka |
---|
Signatura |
|
Lloc web | franzkafka.de |
---|
|
Franz Kafka (Praga –llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia–, 3 de juliol del 1883 - Kierling –actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria–, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.[1]
La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l'opressió i l'angoixa del segle xx. La seva influència ha fet que el terme kafkià s'apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.[2]
La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del segle xx,[3] malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, del 1925; El castell, del 1926; i Amèrica, del 1927), dues novel·les curtes (La transformació –també anomenada La metamorfosi–, de 1915, i La colònia penitenciària, de 1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.