Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 188,014126 Da |
Rol | substàncies químiques en aldarulls |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₀H₅ClN₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 96 ℃ 95 ℃ |
Punt d'ebullició | 315 ℃ (a 760 Torr) 310 ℃ (a 760 Torr) |
Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 ℃) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,4 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició sostre | 0,4 mg/m³ (cap valor) |
IDLH | 2 mg/m³ |
Concentració mínima explosiva | 25 g/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
sòlid inflamable |
Gas CS és el nom comú del clorobenzilidè malononitril (fórmula química: C10H₅ClN₂), un gas lacrimogen generalment acceptat com a no-letal. El CS fou inventat l'any 1928 al Middlebury College per dos estatunidencs, Ben Corson i Roger Stoughton, prenent el nom del producte químic de les primeres lletres dels cognoms dels científics.[1] El compost és en realitat un sòlid a temperatura ambient, encara que s'utilitza en forma d'aerosol.
El CS fou desenvolupat i provat en secret a Porton Down, Wiltshire, Anglaterra, a la dècada de 1950 i de 1960. Fou usat primer en animals, i posteriorment en voluntaris de l'Exèrcit britànic. En particular, el CS té un efecte limitat en els animals a causa del "subdesenvolupat conducte llagrimal i protecció del pelatge".[2]