Back Ацгәы AB Mië ACE Kat AF Hauskatze ALS ድመት AM Posi AMI Felis silvestris catus AN Catte ANG बिल्ली ANP قط Arabic
|
Per a altres significats, vegeu «Gat (desambiguació)». |
Felis catus  | |
|---|---|
 Gat domèstic | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 64 dies |
| Font de | caspa de gat |
| Esperança de vida | c. 22 anys |
| Malaltia | al·lèrgia als gats |
| Període | |
| Estat de conservació | |
| Domesticació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Felis |
| Espècie | Felis catus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | Gat silvestre gat |
.svg){kind=icon}
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. Es tracta de l'única espècie domesticada de la família dels fèlids i sovint és conegut com a gat domèstic per distingir-lo dels gats salvatges. Els gats poden ser casolans, de granja o ferals; aquests últims viuen en llibertat i eviten el contacte amb els humans. Els éssers humans tenen gats com a animals de companyia i per mantenir a ratlla els rosegadors i altres plagues. N'hi ha unes 60 races reconegudes per diversos registres.[1]
La seva anatomia s'assembla força a la de les altres espècies de fèlids, amb el cos fort i flexible, reflexos molt ràpids, dents afilades i urpes retràctils adaptades per matar preses de petites dimensions. Tenen la visió nocturna i el sentit de l'olfacte ben desenvolupats. Es comuniquen mitjançant vocalitzacions que inclouen miols, roncs, esbufecs i grunyits, així com el llenguatge corporal. Malgrat que cacen en solitari, són animals socials. Perceben sons massa fluixos o aguts per a l'orella humana, com ara els sorolls que fan els ratolins i altres mamífers petits. Habitualment surten a caçar durant el crepuscle. Secreten i detecten feromones.
Les femelles crien principalment a la primavera i l'estiu i solen tenir entre dos i cinc gatons per ventrada.[2] Hi ha gent que cria gats amb pedigrí per exhibir-los en exposicions felines. Com a resultat de la falta de control de la reproducció dels gats de companyia mitjançant l'esterilització, així com el seu abandonament, molts països tenen un gran nombre de gats ferals, que han contribuït a l'extinció de moltes espècies d'ocells, mamífers i rèptils. Per aquest motiu, s'han plantejat mesures per controlar-ne les poblacions.
Els gats es domesticaren a l'Orient Pròxim cap al 7500 aC.[3] Durant molt de temps es cregué que la domesticació del gat havia començat a l'antic Egipte, on era venerat.[4] El 2021 es calculava que hi havia uns 220 milions de gats de companyia i uns 480 milions de gats de carrer arreu del món.[5] Són el segon animal de companyia més popular a Catalunya, després dels gossos.[6]
- ↑ Driscoll et al., 2009, p. 75.
- ↑ Nutter, Levine i Stoskopf, 2004, p. 1.401.
- ↑ Driscoll et al., 2007, p. 519.
- ↑ Abella, A. «L'Egipte faraònic, vist a través de les seves bèsties». El Periódico de Catalunya, 7 juny 2018. [Consulta: 7 octubre 2021].
- ↑ «Statistics on cats» (en anglès). CAROcat, 2021. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «El primer estudi d'animals de companyia de Catalunya». Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 01-05-2014. [Consulta: 12 abril 2022].