Back جنتاميسين Arabic جنتامایسین AZB Гентамицин Bulgarian Gentamicin BS Gentamicin Czech Gentamicin CY Gentamicin German Γενταμικίνη Greek Gentamicin English Gentamicina Spanish
 Gentamicina injectable  | |
 | |
| Malaltia objecte | infecció del tracte respiratori superior, infecció òssia, sèpsia, infecció urinària, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per Pseudomonas, infecció per estafilococs, endocarditis infecciosa i pesta bubònica |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | antibiòtic i aminoglicòsid |
| Codi ATC | S01AA11, D06AX07, J01GB03, S02AA14 i S03AA06 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C21H43N5O7 |
| Massa molecular | 477,316249 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 1403-66-3 |
| PubChem (SID) | 3467 |
| IUPHAR/BPS | 2427 |
| DrugBank | DB00798 |
| ChemSpider | 3348 |
| UNII | T6Z9V48IKG |
| KEGG | D08013 |
| ChEMBL | CHEMBL329592 |
| AEPQ | 100.014.332 |
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
La gentamicina (en anglès: Gentamicin) és un antibiòtic aminoglucòsid que es fa servir per tractar diversos tipus d'infeccions bacterianes, particularment aquelles causades per organismes gram negatius.[1] Tanmateix, la gentamicina no es fa servir per Neisseria gonorrhoeae, Neisseria meningitidis o Legionella pneumophila. La gentamicina també és ototòxica i nefrotòxica, essent aquesta toxicitat un problema principal en el seu ús clínic.[1][2]
És sintetitzada pel gènere de bacteris gram positius Micromonospora,[3] que és àmpliament present en el medi ambient (aigua i sòls). Per ressaltar el seu origen biològic, la gentamicina i altres antibiòtics relacionats produïts pel gènere Micromonospora (verdamicina, mutamicina, sisomicina, netilmicina, retymicina) generalment, (en anglès) acaben en ~micin i no en ~mycin. La gentamicina és un antibiòtic bactericida que funciona enllaçant la subunitat 30S del ribosoma dels bacteris interrompent la síntesi de proteïnes.
Com tots els aminoglucòsids, quan la gentamicina s'administra oralment, no és activa sistemàticament. El motiu d'això és que gairebé no s'absorbeix en l'intestí prim. S'administra intravenosament, intramuscular o tòpica per tractar infeccions, i és excretada amb l'orina. Per això, la dosi administrada s'ajusta segons l'activitat renal.[2][4]
E. coli ha mostrat certa resistència a la gentamicina, malgrat ser gram negativa.
La gentamicina és un dels pocs antibiòtics estables a la calor i roman estable fins i tot després de passar per l'autoclau, cosa que la fa particularment útil en la preparació de certs medis microbiològics de creixement i en algunes cirurgies.[5]
- ↑ 1,0 1,1 Moulds, Robert and Jeyasingham, Melanie «Gentamicin: a great way to start». Australian Prescriber, 33, octubre 2010, pàg. 134–135.
- ↑ 2,0 2,1 Prins JM, Weverling GJ, de Blok K, van Ketel RJ, Speelman P «Validation and nephrotoxicity of a simplified once-daily aminoglycoside dosing schedule and guidelines for monitoring therapy». Antimicrob. Agents Chemother., 40, 11, 1996, pàg. 2494-9. PMID: 8913452.
- ↑ Weinstein MJ, Luedemann GM, Oden EM, Wagman GH, Rosselet JP, Marquez JA, et al. «Gentamicin, a new antibiotic complex from Micromonospora». Journal of Medicinal Chemistry, 6, 4, 1963, pàg. 463-4. DOI: 10.1021/jm00340a034. PMID: 14184912.
- ↑ Hull JH, Sarubbi FA «Gentamicin serum concentrations: pharmacokinetic predictions». Ann. Intern. Med., 85, 2, 1976, pàg. 183-9. PMID: 942138.
- ↑ Hendriks JGE, van Horn JR, van der Mei HC, and Busscher, HJ «Backgrounds of antibiotic-loaded bone cement and prosthesis-related infection». Biomaterials, 25, 3, 2004, pàg. 545–556. DOI: 10.1016/S0142-9612(03)00554-4. PMID: 14585704.