Gesamtkunstwerk

Gesamtkunstwerk (en alemany), i la seva traducció al català obra d'art total, és un terme usat per Richard Wagner en explicar la filosofia de la seva dramatúrgia per a referir-se a un tipus d'obra d'art autònoma que integra de manera simultània i relacionada diferents medis o disciplines artístiques, com la música, el teatre i les arts visuals,^[1] que a començaments del segle xix va revalorar la posada en escena, passant d'estar supeditada al text al fet que aquest sigui un element més integrat a l'obra total, en totes les arts escèniques.^[2]

Des de la seva encunyació, el terme ha estat utilitzat àmpliament a la dramatúrgia, les belles arts i les arts escèniques, i en general per a descriure diferents manifestacions artístiques en les quals es combinen elements de diverses arts. L'art cinematogràfic i altres arts audiovisuals com els vídeos musicals o els videojocs també han estat descrits com "obres d'art total" per la seva combinació de teatre, música, imatge, etc. En arquitectura s'empra aquest terme per a descriure un edifici en el qual cada part està dissenyada per a complementar a unes altres dintre d'un tot.

El concepte d'obra d'art total havia estat abans ja elaborat pel romàntic Otto Philip Runge i va estar de moda al romanticisme alemany a partir de començaments del segle xix. A partir de la segona meitat del mateix segle, les ideologies associades a la revolució francesa i sobretot altres moviments politicosocials, van desenvolupar la idea d'obra d'art total com una obra d'art interdisciplinar. Va ser molt important al canvi de segle i va revolucionar les arts escèniques, amb pioners com Stanislavski, Copeau, Fuller, Duncan i Saint Denis. El terme també va ser emprat pels artistes pertanyents a la "Secessió de Viena" de començaments del segle xx, per a descriure el seu objectiu estètic. A les arts plàstiques, els artistes del Black Mountain College van reprendre a partir de la segona meitat del segle xx aquest concepte, creant obres a les que simultàniament hi havia teatre, dansa, música i arts plàstiques. Això va evolucionar a happenings i accions artístiques, que al seu torn van influir enormement a les arts escèniques, donant pas al que es considera l'escena contemporània.^[2][3][4][5]