Back Giustizierato German Justiciarate English Giustizierato Spanish Giustizierato French Giustizierato Italian Geštezierate NAP Giustizierato Swedish
Giustizierato, giustizierati en plural, eren les divisions administratives, assimilables a les províncies espanyoles, en què estava dividit el Regne de Nàpols durant el període en què va estar governat per les dinasties Hohenstaufen i Anjou. La divisió original va ser establerta en 1231 a la constitució de Melfi, obra de Frederic II Hohenstaufen; posteriorment alguns dels giustizierati van ser subdividits. Amb l'adveniment de la dominació aragonesa aquesta denominació es va perdre, han canviat de nom simplement com províncies, encara que la seva extensió territorial es va mantenir.
| Denominació | Capital | Notes |
|---|---|---|
| Abruzzo Ultra | L'Aquila | Originalment eren una sola província. Alfons I va dividir els Abruzzi en dos.[1] |
| Abruzzo Citra | Chieti | |
| Terra di Lavoro | Càpua | |
| Comtat de Molise | Campobasso | |
| Principat Ultra | Montefusco | Dividits en dues a partir del territori de l'antic Ducat de Benevent. |
| Principat Citra | Salern | |
| Capitanata | San Severo, Lucera, Foggia | Originalment eren una sola província, nomenada Pulla o Puglia. Alfons I la va dividir en tres.[2] |
| Terra di Bari | Bari | |
| Terra d'Otranto | Lecce | |
| Basilicata | Lagonegro, Potenza, Matera | |
| Calàbria Citra | Cosenza | Van ser dividits en dos per Frederic II Hohenstaufen. Calàbria Citra era coneguda també com Val di Crati, i Calàbria Ultra com Terra Jordana. |
| Calàbria Ultra | Reggio, Catanzaro | |
Posteriorment, a finals del segle xvii, Calàbria Ultra i Abruzzo Ultra serien dividides cadascuna d'elles en dues noves províncies. El 1807 es va formar la província de Nàpols a partir de Terra di Lavoro.[3]
- ↑ Pietro Giannone, # PPA97, M1 Istoria civile del regno di Napoli, pàg. 97-108.
- ↑ Francesco Guicciardini: # PPA283, M1 Delle Istoria d'Itàlia, llibre V
- ↑ Vito Buonsanto: Introduzione alla geografia antica i moderna delle provincie delle due Sicília (1819).