Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz
Biografia
Naixement	21 juny 1646 (Julià) ; Leipzig (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	14 novembre 1716 (70 anys); Hannover (Sacre Imperi Romanogermànic)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Neustädter Kirche 52° 22′ 16″ N, 9° 43′ 43″ E / 52.37107°N,9.7285°E
Consell àulic
	1713 –
Conseller reial
	1678 –
Geheimrat
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat d'Altdorf (1666–1667); Universitat de Jena (1663–1663); Universitat de Leipzig - filosofia, dret (1661–1666); Alte Nikolaischule (1653–1661); Thomasschule zu Leipzig
	Tesi acadèmica:; Casibus Perplexis In Jure (1666)Disputatio Arithmetica De Complexionibus (1666)
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica i apologia cristiana
Lloc de treball	Viena (1712–1714); Wolfenbüttel (1690–); Hannover (1676–); Roma ; París ; Leipzig ; Altdorf bei Nürnberg ; Berlín ; Londres
Ocupació	matemàtic, zoòleg, enginyer, poeta, diplomatista, arxiver, geòleg, biòleg, consultor polític, filòsof del dret, escriptor, traductor, filòsof, físic, jurista, teòric musical, diplomàtic, bibliotecari, historiador, musicòleg, lògic
Ocupador	Universitat de Leipzig
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1700–); Royal Society (Membre de la Royal Society) (1673–); Acadèmia Pontificia de les Ciències ; Acadèmia Francesa de les Ciències
Moviment	Racionalisme
Professors	Jakob Thomasius, Bartholomäus Leonhard von Schwendendörffer, Erhard Weigel i Christiaan Huygens
Alumnes	Jakob Bernoulli, Johann Bernoulli i Raphael Levi
Influències	Plató, Blaise Pascal, Giordano Bruno, Tomàs d'Aquino, Thomas Hobbes, Aristòtil, Christiaan Huygens, Maimònides, Confuci, Francisco Suárez, Nicolau de Cusa, Nicolas Malebranche, Jakob Bernoulli, Baruch Spinoza, René Descartes, Agustí d'Hipona, Jakob Thomasius, Anselm de Canterbury, Niels Stensen, Erhard Weigel, Jan Amós Comenius, Plotí, Ramon Llull, Hipàcia, Pierre Gassendi, Giovanni Pico della Mirandola, Joan Duns Escot, Jacques-Bénigne Bossuet i Ibn Tufayl
Obra
Obres destacables	Obres destacables notació de Leibniz; calculadora de Leibniz; càlcul integral; Calculus ratiocinator; (1684) Nova Methodus pro Maximis et Minimis; (1686) Discours de métaphysique; (1695) Système nouveau de la nature; (1710) Teodicea; (1720) Monadologia; (1765) New Essays on Human Understanding (en) ;
Estudiant doctoral	Nicolas Malebranche i Christian Wolff
Família
Pares	Friedrich Leibniz i Catharina Schmuck
Premis
	(19 abril 1673) Membre de la Royal Society, per l'obra calculadora de Leibniz ;
	Signatura

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz [AFI: ˌg̊ɔtfʀit ˌv̥ɪlɦɛlm ˈla͡ɪ̯bnɪt͡s o ˈla͡ɪ̯pnɪt͡s] (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716)^[1]^[2] fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

El 1676 va desenvolupar el càlcul diferencial, independentment d'Isaac Newton, i la notació utilitzada actualment és la seva. Inventà la calculadora de Leibniz. Fundà l'Acadèmia de les Ciències de Berlín. Leibniz ocupa un lloc rellevant tant en la història de la filosofia com en la història de les matemàtiques. Va desenvolupar el sistema numèric binari, base de la lògica dels ordinadors actuals. Va elaborar la idea de l'optimisme, és a dir la seva conclusió que Déu va crear el millor dels universos "possibles". Leibniz va ser, juntament amb René Descartes i Baruch Spinoza, un dels tres racionalistes més importants del segle xvii. De totes maneres la seva filosofia també es basa en la tradició escolàstica i anticipa la lògica moderna i l'anàlisi

Leibniz també va fer moltes contribucions a la física i a la tecnologia, i va avançar nocions que van aparèixer molt més tard en biologia, medicina, geologia, probabilitat, psicologia, lingüística, i teoria de la informació. També va escriure sobre política, dret, ètica, teologia, història, i filologia, fins i tot ocasionalment en poesia. Les seves contribucions en aquest ampli ventall de temes van ser escampades en diaris, milers de cartes i manuscrits no publicats. Encara no hi ha una edició completa dels treballs de Leibniz.^[3]

↑ «Gottfried Wilhelm Leibniz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Asimov, Isaac. «Leibniz, Gottfried». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 126. ISBN 8429270043.
↑ Baird, Forrest E.; Walter Kaufmann. From Plato to Derrida. Upper Saddle River, New Jersey: Pearson Prentice Hall, 2008. ISBN 0-13-158591-6.

[1] «Gottfried Wilhelm Leibniz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Asimov, Isaac. «Leibniz, Gottfried». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 126. ISBN 8429270043.

[3] Baird, Forrest E.; Walter Kaufmann. From Plato to Derrida. Upper Saddle River, New Jersey: Pearson Prentice Hall, 2008. ISBN 0-13-158591-6.

[1]

[2]

[3]