Govern d'Euzkadi

Gobierno de Euzkadi
	(eu) Euzko Jaurlaritza
	Escut del govern
Història
Creació	7 d'octubre de 1936
Data de dissolució o abolició	9 de juny de 1979
Reemplaçat per	Consell General Basc
Activitat
Àmbit	País Basc
Governança corporativa
Seu	Bilbao;

Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola. S'acordà després de la reunió del 4 de setembre del 1936 de Francisco Largo Caballero amb els peneuvistes José Antonio Aguirre i Francisco Basterrechea Zaldívar, de la qual sortí l'aprovació de l'Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 per a la part no conquerida per les tropes franquistes.^[1]

Les necessitats de la guerra van fer del Govern d'Euzkadi un estat quasi sobirà, amb segells, passaports i moneda propis. El 25 d'octubre del 1936 Aguirre decidí militaritzar les milícies i les posà sota comandament de la Junta de Defensa de Bizkaya, entre ells uns 2.000 mendigoxales d'Angel Agirretxe, les Eusko Indarra de l'ANV (4), les Eusko Gudarostea del PNV (25) i ELA (1) i les Milicias Unificades de PSOE (6), UGT (5), JSU (10), CNT (7), IR (5), UR (1) i PCE (8). L'exèrcit republicà també aportà set batallons. El 26 d'abril del 1937 es crearia l'Exèrcit Regular d'Euskadi, unificant els batallons en quatre divisions i 16 brigades. Aguirre n'era el comandant en cap i Joseba Rezola (conseller de defensa), el cap polític. Jesús de Galíndez en fou nomenat representant a l'exterior.

Tanmateix, el curs de la guerra no els fou favorable. En l'ofensiva del 27 d'abril del 1937 els franquistes van prendre Durango, Gernika i Lekeitio, el maig Bermeo, Amorebieta i Lemoa, i el 18 de juny Galdakao, Lezama i Orduña. El 19 de juny, després de la traïció del comandant Alejandro Goicoechea Omar, cap del negociat de fortificacions, qui fugí amb els plànols del Cinturó de Ferro i deixà oberta la porta a San Martín de Fica, caigué Bilbao. El Govern es va traslladar a Barcelona, on fou ben acollit per Lluís Companys, malgrat les reticències de Manuel Azaña després de la rendició de Santoña. Quan Barcelona va caure en mans dels franquistes l'abril de 1939, marxà a París.

↑ Steer, George L.; Steer, George L. El àrbol de Gernika: un ensayo de la guerra moderna. 3. ed. Tafalla: Txalaparta, 2004. ISBN 978-84-8136-256-5.

[1] Steer, George L.; Steer, George L. El àrbol de Gernika: un ensayo de la guerra moderna. 3. ed. Tafalla: Txalaparta, 2004. ISBN 978-84-8136-256-5.

[1]