Aquest article tracta sobre la llengua grega moderna. Vegeu també grec antic i grec (desambiguació). |
Ελληνικά | |
---|---|
Altres noms | Grec demòtic (Δημοτική), Grec hel·lenístic |
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 15-22 milions |
Parlants nadius | 13.100.000 (2019 ) |
Rànquing | 74 |
Oficial a | Unió Europea Grècia República de Xipre |
Autòcton de | Els Balcans |
Estat | Grècia, Xipre, Estats Units, Austràlia, Alemanya, Albània, Geòrgia, Rússia, Ucraïna, Suècia, Itàlia, Turquia i altres |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet grec |
Institució de normalització | Κέντρο Ελληνικής Γλώσσας (Centre de la llengua grega) |
Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
Codis | |
ISO 639-1 | el |
ISO 639-2 | gre (B) / ell (T) |
ISO 639-5 | grk |
SIL | ell |
Glottolog | gree1276 |
ASCL | 2201 |
IETF | grk |
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, AFI: [eliniˈci ˈɣlosa] o, simplement, ελληνικά, AFI: [eliniˈka]) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
El grec modern és parlat per entre 15 i 22 milions de persones, és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre com és un dels 24 idiomes oficials de la Unió Europea, i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la colonització grega en l'Antiguitat: Albània, Bulgària, Macedònia del Nord, Itàlia, Turquia, Armènia, Geòrgia, Ucraïna, Moldàvia, Romania, Rússia, Egipte i Jordània, així com a comunitats d'emigrants arreu del món, incloent-hi Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i així en altres països de la diàspora grega.
El grec s'escriu amb l'alfabet grec, antecessor dels alfabets llatí i ciríl·lic. El grec s'ha escrit en alfabet grec des del segle ix aC a Grècia (anteriorment s'havia escrit en escriptura lineal B) i des del segle iv aC a Xipre (anteriorment, en sil·labari xipriota).
El grec és una de les branques de les llengües indoeuropees amb material escrit més antic, amb escrits fragmentaris en grec micènic del segle xv aC o segle xiv aC.[1] La literatura grega té una història contínua de gairebé tres mil anys, la més llarga de totes les llengües indoeuropees.[2][3]
Durant l'Antiguitat, el grec era, amb diferència, la lingua franca més parlada al món mediterrani.[4] Finalment es va convertir en la llengua oficial de l'Imperi Bizantí i es va convertir en el grec medieval.[5]