Back Altgriechische Sprache ALS Griego antigo AN प्राचीन यूनानी भाषा ANP اللغة الإغريقية Arabic ܠܫܢܐ ܝܘܢܝܐ ܥܬܝܩܐ ARC ليونانية لقديمة ARY لغه يونانى قديم ARZ Griegu antiguu AST НекӀсияб грек мацӀ AV Qədim yunan dili AZ
Ἀρχαία Ἑλληνική  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua històrica |
| Ús | |
| Autòcton de | antiga Grècia |
_en.svg&lang=ca) | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet grec i Lineal B |
| Estudiat per | estudis grecs, estudis clàssics i filologia clàssica |
| Codis | |
| ISO 639-2 | grc |
| ISO 639-3 | grc |
| Glottolog | anci1242 |
| Ethnologue | grc |
| IETF | grc |
.png)
1 a 4: eòlic
5: jònic i 6: àtic
7 a 14: dòric
15 a 18: nord-occidental
19 a 21: arcadoxipriota
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
| Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
| Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
|---|---|---|
| Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
| Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
| Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
| Koiné (a partir del 300 aC) | ||
| Medieval (330-1453) | ||
| Modern (des del 1453) | ||
| Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota | ||
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassada comuna coneguda com a indoeuropeu.[2] La llengua grega de l'antiguitat es parlava no sols a l'antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que es coneixen.[3] La llengua grega actual té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani, passant pel grec hel·lenístic i pel grec medieval.
- ↑ Woodard, Roger D. «Greek dialects». A: The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51. ISBN 978-0-521-68495-8.
- ↑ «Promotora Española de Lingüística». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Greek language» (en anglès). [Consulta: 17 desembre 2018].