Grup de la monazita | |
---|---|
Grup de minerals | |
Fórmula química | Ce[PO₄] |
Epònim | mono- (en) i vida |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | marró, vermell, groc, taronja |
Exfoliació | perfecta |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
Lluïssor | adamantina, grassa |
Color de la ratlla | gris-blanca |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,8 a 5,5 |
Mineral radioactiu | |
Radioactivitat | quan conté tori |
El grup de la monazita com es coneix un grup de minerals de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del grec monazein (estar sol) en referència a l'aïllament dels seus cristalls. Aquests minerals acostumen a aparèixer en forma de petits cristalls aïllats de color marró-vermell. Són, amb la bastnäsita, unes de les principals menes de les terres rares.
S'acostuma a emprar el terme monazita per als exemplars no classificats d'aquest grup. La gran majoria de la monazita és en realitat monazita-(Ce), ja que la resta de varietats són força rares.[1]