Guerra Civil del Tadjikistan Camions cremats durant els enfrontaments |
Tipus | guerra civil |
---|
Data | 1992-1997 |
---|
Lloc | Tadjikistan |
---|
Casus belli | Conflicte polític entre l'elit governant del Tadjikistan i l'oposició. |
---|
Resultat | Armistici patrocinat per les Nacions Unides
- Signatura d'Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan
- Rahmon guanya les eleccions presidencials del Tadjikistan del 1999
- Es promet a l'OUT el 30% dels càrrecs ministerials[1]
|
---|
|
|
|
|
|
Nombre desconegut de forces uzbekes i del Tadjikistan forces; 15.000 soldats russos al Tadjikistan |
|
|
|
|
| Entre 50.000 i 100.000 morts i prop d'1.2 milions de desplaçats |
|
La Guerra Civil del Tadjikistan (en tadjik Ҷанги шаҳрвандии Тоҷикистон, Jangi xahrvandii Tojikiston,جنگ شهروندی تاجیکستان) va començar el maig de 1992, pel desacord amb els resultats de les eleccions presidencials de 1991 que va guanyar Rahmon Nabiyev, atès que les minories ètniques residents a les regions de Garm i Gorno-Badakhxan, que se sentien poc representats a l'elit governant. Aquestes minories es van alçar contra el govern del president Rahmon Nabiiev. Amb aquest alçament es va iniciar una guerra civil al Tadjikistan que finalitzaria el 1997 amb l'Acord General sobre l'establiment de la Pau i la Concòrdia Nacional a Tadjikistan
Políticament, els grups descontents estaven representats per liberals i demòcrates reformistes[5] i islamistes, que van lluitar junts i posteriorment es van organitzar sota l'emblema de l'Oposició tadjiq unida (OTU). Al juny de 1997, havien mort vora 51.000 persones.[6][7]
El president Rakhmònov, el líder de l'OTU Sayid Abdulloh Nuri, i el Representant especial del Secretari General de l'ONU Gerd Merrem van signar l'"Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan" i el "Protocol de Moscou" a Moscou, Rússia, que van posar fi a la guerra.[8]