Guerra d'Hivern

Per a d'altres significats, vegeu Guerra Finlandesa

Guerra d'Hivern

Segona Guerra Mundial
Metralladora finesa durant la guerra d'hivern
Nom original	talvisota
Tipus	guerra
Data	30 de novembre de 1939 al 12 de març de 1940
Període	Segona Guerra Mundial
Lloc	Finlàndia
Estat	Unió Soviètica i Finlàndia
Resultat	Victòria pírrica soviètica
Bàndols
Unió Soviètica Finlàndia Voluntaris internacionals
Forces
22 divisions (uns 450.000 homes) 9 divisions (uns 180.000 homes)
Baixes
127.000 morts 265.000 ferits 3.100 presoners de guerra 23.000 morts 43.557 ferits 1.000 presoners de guerra
Cronologia
Guerra de Continuació →

La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia. Com a conseqüència, l'URSS va ser expulsada de la Societat de Nacions el 14 de desembre. Stalin havia esperat conquerir el país sencer cap a final de l'any, però la resistència finlandesa va frustrar les forces soviètiques, que superaven en nombre els finesos a raó de tres a un. Finlàndia va aguantar fins al març de 1940, quan va haver de signar un tractat de pau en el qual va cedir a la Unió Soviètica prop del 10% del territori finès i el 20% de la seva capacitat industrial.

El resultat de la guerra va ser complex. Tot i que les forces soviètiques van poder finalment travessar la defensa finesa, ni la Unió Soviètica ni Finlàndia van sortir il·lesos del conflicte. Les pèrdues soviètiques al front van ser molt elevades i la posició internacional del país va patir. Encara pitjor, la destresa combativa de l'Exèrcit Roig va ser posada en qüestió, un fet que va contribuir fortament a la decisió de Hitler de llançar l'Operació Barbarroja. Finalment, les forces soviètiques no van complir el seu objectiu primari de la conquesta de Finlàndia, ja que només van aconseguir una cessió de territori al costat del llac Ladoga. Els finesos van retenir la seva sobirania i van atraure considerable bona voluntat internacional.

Els preparatius franc-britànics per donar suport a Finlàndia a través del nord d'Escandinàvia (la campanya aliada a Noruega) van ser impedits per l'armistici del 15 de març. No obstant això, la missió va seguir endavant amb la nova fita d'ocupar les mines de ferro del nord de Suècia, provocant la invasió de Dinamarca i Noruega per l'Alemanya Nazi el 9 d'abril de 1940 (Operació Weserübung).

La Guerra d'Hivern (talvisota en finès, vinterkriget en suec) va ser un desastre militar per a la Unió Soviètica. No obstant això, Stalin va aprendre d'aquest fracàs i va veure que el control polític sobre l'Exèrcit Roig ja no era factible. Després de la Guerra d'Hivern, el Kremlin va iniciar el procés de reinstaurar oficials qualificats i modernitzar les seves forces, una decisió que permetria als soviètics resistir la invasió alemanya. Es podria discutir que tampoc els exèrcits de França, Gran Bretanya, o els Estats Units haurien estat preparats per a la guerra hivernal, tot i que això està poc provat. A la batalla del Bulge (o de les Ardenes) al final de 1944, es van poder veure, però, milers de soldats de les tropes estatunidenques atrapats per un clima relativament suau comparat amb l'hivern nòrdic.