Gustav Klimt [ˌg̊ʊstaf ˈkl̥ɪmtʿ] (Baumgarten, 14 de juliol del 1862 – Viena, 6 de febrer del 1918) fou un pintor simbolista austríac. Es va formar a l'escola d'arts i oficis de Viena entre els anys 1879 i 1883, on aprengué les tècniques de les arts decoratives. Klimt també va ser membre honorari de les universitats de Múnic i Viena. Fou el líder fundador de la Wiener Sezession (Secessió de Viena) (1898-1903), el palau de la qual decorà el 1902 i on es troben objectes d'artesania amb un estil personal molt ornamentat.
Intel·lectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt trobà en el nu femení una de les seves fonts d'inspiració. Les seves obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida amb especial claredat en els seus nombrosos apunts i esbossos a llapis, en certa manera hereus de la tradició de dibuixos eròtics de Rodin i Ingres.
Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat. El seu estil és bidimensional; el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora.
Va morir el 6 de febrer del 1918, després de tenir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de l'epidèmia de grip del 1918.[1][2][3]