Hector Berlioz

Hector Berlioz

Biografia
Naixement	(fr) Louis-Hector Berlioz 11 desembre 1803 La Côte-Saint-André (França)
Mort	8 març 1869 (65 anys) París
Sepultura	cementiri de Montmartre, 20
Religió	Ateisme
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Camp de treball	Música culta, música, composició, direcció d'orquestra i composició musical
Ocupació	periodista, llibretista, virtuós, bibliotecari, crític musical, escriptor, autobiògraf, director d'orquestra, compositor
Activitat	1815 -
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1856–1869) Reial Acadèmia Sueca de Música
Gènere	Òpera, simfonia, música clàssica i romanticisme musical
Moviment	Romanticisme
Professors	Anton Reicha i Jean-François Lesueur
Alumnes	Antoine Elwart i Theodor Ritter
Instrument	Guitarra, flageolet, flauta i saxòfon
Obra
Obres destacables Simfonia fantàstica Rèquiem Béatrice et Bénédict Benvenuto Cellini La Damnation de Faust Les Troyens
Localització dels arxius	Arxius Nacionals del Regne Unit, control d'autoritats [ GB/NNAF/P156108]
Trajectòria
1821 Entra a l'escola de Medicina de París; primeres visites a l'Òpera 1824 Abandona la Medicina; compon Messe solennelle (perduda el 1835 i retrobada el 1991) 1826 S'inscriu al Conservatori de París 1827 Veu a Harriet Smithson a Hamlet 1828 Escolta les simfonies de Beethoven i llegeix Faust de Goethe 1830 Premi de Roma per Simfonia fantàstica 1834 Compon Harold a Itàlia, concert per a viola 1837 Escriu el Rèquiem 1841 Compon Les nits d'estiu, obra vocal 1842 Primera gira internacional 1849 Compon Te Deum 1858 Escriu Les Troyens, òpera
Família
Cònjuge	Harriet Smithson
Fills	Louis Berlioz
Pare	Louis Berlioz
Premis
(12 agost 1864)  Oficial de la Legió d'Honor (10 maig 1839)  Cavaller de la Legió d'Honor  Premi de Roma
Signatura
Lloc web	hberlioz.com

Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme. La seva obra més coneguda és la Simfonia fantàstica, estrenada el 1830. És considerat el primer músic romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna. Amb el Grand traité de l'instrumentation et d'orchestration modernes (1842-43) influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics russos del Grup dels Cinc. La música de Berlioz és un paradigma entre les de la seva època. Amant de Gluck i Spontini, la seva música s'allunya de la pràctica habitual en la música francesa del seu temps, i s'arrela més a la música romàntica alemanya del mateix període.

La música i la vida de Berlioz encarnen els ideals romàntics més que qualsevol altre compositor, excepte Liszt. La seva original imaginació, les seves concepcions grandioses i la seva extraordinària qualitat per orquestrar aportaren un nou color a la música. Berlioz, el primer gran compositor que no era intèrpret, es va convertir en un dels primers directors moderns, i en un crític perspicaç.

A part de la Simfonia fantàstica, les obres de Berlioz es van escoltar molt poc fins a la dècada de 1880, quan a França es van recuperar com a antídot contra Wagner. A partir de 1960 es va escoltar molt la seva música, tot i que les dificultats logístiques encara impedeixen la interpretació normal d'algunes de les seves obres.