Hermann Weyl

Hermann Weyl
Biografia
Naixement	(de) Hermann Klaus Hugo Weyl ; 9 novembre 1885 ; Elmshorn (Imperi Alemany)
Mort	8 desembre 1955 (70 anys); Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri de Princeton, Section 3, Block 04, Lot C1, Grave B15 40° 21′ 18″ N, 74° 39′ 34″ O / 40.354952°N,74.659371°O
Formació	Universitat de Múnic (1905–1906); Universitat de Göttingen (1904–1908); Christianeum
Tesi acadèmica	Singuläre Integralgleichungen mit besonderer Berücksichtigung des Fourierschen Integraltheorems (1908 )
Director de tesi	David Hilbert
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, teoria de nombres, matemàtiques, teoria de grups, física teòrica, mecànica quàntica, teoria de la relativitat, filosofia i filosofia de les matemàtiques
Ocupació	matemàtic, filòsof, físic, professor d'universitat
Ocupador	Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1933–1952) ; Universitat de Göttingen (1930–1933) ; ETH Zürich (1913–1930) ; Universitat de Göttingen (1909–1913)
Membre de	Royal Society (1936–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1929–); American Physical Society (1928–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1923–); Acadèmia Pontificia de les Ciències ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Societat Matemàtica de Londres ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Interessat en	Física matemàtica
Influències	Immanuel Kant i Edmund Husserl
Obra
Obres destacables	Obres destacables Tensor de Weyl../... 27+ ;
Estudiant doctoral	Saunders Mac Lane, Alfred Aeppli, Walter Dällenbach, Florian Eggenberger, Fritz Fischer, Fritz Gassmann, Ernst Mohr, Julius Stratton, Auguste Urech, Ernst Völlm, Alexander Weinstein, Fernand Lévy (en) , Adolf Widmer (en) , Henri Lauer (en) , Florian Eggenberger, Robert Miche (en) , Ernst Völlm (en) , Emil Funk (en) , Auguste Urech (en) , Adolf Bolliger (en) , Hans Walter Dällenbach (en) , Gerhard Gentzen, Walter Rotach (en) , Ernst Wanner (en) , Jacques Wildhaber (en) i Adolphe Loeffler (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 91] ;
Família
Cònjuge	Friederike Bertha Helene "Hella" Joseph (†1948); Ellen Bär Lohnstein (1952–)
Fills	Fritz Joachim Weyl, Michael Weyl
Pares	Ludwig Weyl i Anna Dieck
Premis
	(11 juny 1954) Arnold-Reymond prize (en) ; (29 novembre 1952) doctor honoris causa per la Universitat de París; (1948) Conferenciant Josiah Willard Gibbs; (25 juny 1936) Membre estranger de la Royal Society; (1927) Medalla Lobatxevski; doctor honoris causa per la Universitat de Stuttgart; membre de l'American Physical Society; doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo; doctor honoris causa per l'ETH Zürich; doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia ;
	Signatura

Hermann Weyl (Elmshorn, 9 de novembre de 1885 - Zúric, 8 de desembre de 1955) va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat. Tot i que gran part de la seva vida va transcórrer a Zuric (Suïssa) i posteriorment a Princeton, se l'acostuma a vincular amb la tradició matemàtica de la Universitat de Göttingen, representada per David Hilbert i Hermann Minkowski.

La seva obra ha tingut gran influència en la física teòrica, així com en disciplines més purament matemàtiques, com la teoria de nombres. Va ser un dels matemàtics més influents de segle xx, i un membre destacat de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton en els seus primers anys.^[1]^[2]

Weyl publicà diverses obres tècniques i generals sobre l'espai, el temps, la matèria, la filosofia, la lògica, la simetria i la història de les matemàtiques. Fou un dels primers a estudiar les relacions entre la relativitat general i les lleis de l'electromagnetisme. Michael Atiyah afirmà que, sempre que examinava un tema matemàtic, trobava sempre que Weyl l'havia precedit.^[3]

↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Weyl» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
↑ Hermann Weyl al Mathematics Genealogy Project.
↑ «An interview with Michael Atiyah». The Mathematical Intelligencer, 6, 1, 1984, pàg. 9-19. DOI: 10.1007/BF03024202. ISSN: 0343-6993.

[1] O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Weyl» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.

[2] Hermann Weyl al Mathematics Genealogy Project.

[3] «An interview with Michael Atiyah». The Mathematical Intelligencer, 6, 1, 1984, pàg. 9-19. DOI: 10.1007/BF03024202. ISSN: 0343-6993.

[1]

[2]

[3]