Back Hidra (mitologie) AF عدار Arabic Hidra (əfsanəvi varlıq) AZ Лярнейская гідра BE Лернейская гідра BE-X-OLD Лернейска хидра Bulgarian Naer-zour Lerna BR Lernejska Hidra BS Idra di Lerna CO Hydra (mytologie) Czech
  | |
| Tipus | serp mitològica personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Epònim | Lerna |
| Context | |
| Present a l'obra | Hades i Hèrcules |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | femella |
| Família | |
| Mare | Equidna |
| Pare | Tifó |
| Germans | Ortros, Cèrber, Quimera, esfinx i Lleó de Nemea |
| Altres | |
| Part de | Heracles and Lernaean Hydra (en)  |
_02.jpg)
En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Argòlida (prop de Nàuplia), si bé els arqueòlegs han confirmat que aquest lloc sagrat és anterior fins i tot a la ciutat micènica d'Argos, ja que Lerna va ser el lloc del mite de les Danaides. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'inframon que l'Hidra guardava.[1][2]
L'Hidra era filla de Tifó i Equidna. Va ser criada per Hera sota un plàtan a prop de la font Amimone a Lerna. Es deia que era germana del Lleó de Nèmea i que per això buscava revenja per la mort d'aquest a mans d'Hèracles. A aquest fet s'atribueix que fos elegida com a treball per a Hèracles, d'aquesta manera moriria.
En el segon dels dotze treballs que Hèracles va complir sota les ordres del seu cosí Euristeu, rei de Micenes, l'heroi havia de matar l'Hidra de Lerna. Aquesta era una enorme serp de set caps, que quan es tallava un d'aquests, en naixien dos o més. Va ser criada per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l'Argòlida. Era capaç de matar amb el seu alè a qui se li apropés. Hèracles, contenint la respiració, va començar a lluitar contra l'Hidra tallant els seus caps amb una espasa. Hera va enviar un enorme cranc per a destorbar Hèracles, però aquest el va aixafar amb el peu. Iolau, escuder d'Hèracles, va acudir en la seva ajuda i, mentre aquest tallava els caps amb una espasa, Iolau cremava les ferides amb una torxa per a evitar que es reproduïssin els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre, a partir de llavors la més petita ferida que aquestes fletxes causessin seria letal. Euristeu no va considerar vàlid aquest treball perquè Hèracles havia estat ajudat per Iolau.
El satèl·lit de Plutó Hidra s'anomenà en honor seu.
- ↑ (Kerenyi 1959, pàg. 143)
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.283. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].