Nom original | (de) Hildegard von Bingen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hildegard von Bingen c. 1098 Bermersheim vor der Höhe (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 17 setembre 1179 (80/81 anys) Monestir benedictí de Rupertsberg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Sepultura | Església de Hildegard, a Einbingen, prop de Rüdesheim am Rhein (Hesse) |
Abadessa | |
1136 – 1179 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Disibodenberg |
Es coneix per | Escriptora, miniaturista i autora de música |
Activitat | |
Ocupació | monja (1114–), artista, abadessa, naturalista, dramaturga, mística, botànica, teòloga, poetessa, metgessa, escriptora, sexòloga, compositora, il·luminadora, filòsofa, polímata |
Estil | Medieval |
Professors | Jutta von Sponheim |
Orde religiós | Monges benedictines |
Abadessa, Sibil·la del Rin, Doctora de l'Església (2012) | |
Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme (com a santa) |
Pelegrinatge | Abadia d'Eibingen |
Festivitat | 17 de setembre |
Iconografia | Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la |
Patrona de | Dels esperantistes |
Obra | |
Obres destacables
| |
Trajectòria | |
Cronologia | |
visió | |
Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin,[1][2] fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, doctora de l'Església pel papa Ratzinger.[3][4]
Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit". El seu repertori musical és un dels més extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres, misses, himnes i responsos, a més de nombrosos textos explicatius dels evangelis. Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica.[5]
Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona en la societat. També, per haver inventat la lingua ignota, una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto. L'any 2009 es va estrenar la pel·lícula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen, dirigida per Margarethe von Trotta, que narra part de la seva vida.[6]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0