Aquest article tracta sobre historiador, filòsof i polític àrab Abd-ar-Rahman ibn Khaldun. Si cerqueu el seu germà, vegeu «Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 maig 1332 Tunis (Tunísia) |
Mort | 17 març 1406 (73 anys) El Caire (Egipte) |
Religió | Islam |
Formació | Universitat d'az-Zituna |
Activitat | |
Camp de treball | Economia, sociologia, filosofia, antropologia i polític |
Ocupació | antropòleg, economista, filòsof, polític, escriptor, sociòleg, jutge, autobiògraf, historiador, poeta |
Obra | |
Obres destacables
| |
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan), conegut com a Ibn Khaldun (àrab: ابن خلدون, Ibn Ḫaldūn) (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
És considerat un dels fundadors de la historiografia moderna i també de la sociologia i l'economia.[1] La seva obra principal es coneix com a Muqàddima (àrab: المقدمة, Al-muqaddima, ‘Prolegòmens’) i, en realitat, és la introducció a una altra obra més àmplia coneguda com a Kitab al-ibar o Llibre de l'evidència, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis, que és una història universal amb una especial atenció a la dels nòmades amazics i la seva relació amb la vida urbana.
En l'aspecte sociològic, és remarcable com descriu el procés que porta al sedentarisme de les poblacions impetuoses nòmades i que, una vegada ocorregut, perden, amb el pas del temps, aquest caràcter, i l'observació que el procés es va repetint de manera cíclica amb altres nòmades atrets per la vida urbana.
Ibn Khaldun constata la crisi i el canvi, i en busca una explicació racional dins de l'aristotelisme i la seva classificació de les coses basada en l'existència de característiques comunes i l'aplica a l'estudi de la civilització humana.
En el camp econòmic, analitza la dinàmica dels mercats i els conceptes de població, preu, benefici i formació del capital.