Back Ibn Khaldun AF Ibn Chaldun ALS እብን ኻልዱን AM Ibn Khaldun AN ابن خلدون Arabic بن خلدون ARY ابن خلدون ARZ Ibn Jaldún AST İbn Xəldun AZ ابن خلدون AZB
|
Aquest article tracta sobre historiador, filòsof i polític àrab Abd-ar-Rahman ibn Khaldun. Si cerqueu el seu germà, vegeu «Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 maig 1332  Tunis (Tunísia) | ||
| Mort | 17 març 1406 (73 anys) El Caire (Egipte) | ||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Universitat d'az-Zituna | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Economia, sociologia, filosofia, antropologia i polític | ||
| Ocupació | antropòleg, economista, filòsof, polític, escriptor, sociòleg, jutge, autobiògraf, historiador, poeta | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 | |||
.jpg)
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan), conegut com a Ibn Khaldun (àrab: ابن خلدون, Ibn Ḫaldūn) (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
És considerat un dels fundadors de la historiografia moderna i també de la sociologia i l'economia.[1] La seva obra principal es coneix com a Muqàddima (àrab: المقدمة, Al-muqaddima, ‘Prolegòmens’) i, en realitat, és la introducció a una altra obra més àmplia coneguda com a Kitab al-ibar o Llibre de l'evidència, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis, que és una història universal amb una especial atenció a la dels nòmades amazics i la seva relació amb la vida urbana.
En l'aspecte sociològic, és remarcable com descriu el procés que porta al sedentarisme de les poblacions impetuoses nòmades i que, una vegada ocorregut, perden, amb el pas del temps, aquest caràcter, i l'observació que el procés es va repetint de manera cíclica amb altres nòmades atrets per la vida urbana.
Ibn Khaldun constata la crisi i el canvi, i en busca una explicació racional dins de l'aristotelisme i la seva classificació de les coses basada en l'existència de característiques comunes i l'aplica a l'estudi de la civilització humana.
En el camp econòmic, analitza la dinàmica dels mercats i els conceptes de població, preu, benefici i formació del capital.
- ↑ Boulakia, Jean David C. «Ibn Khaldûn: A Fourteenth-Century Economist» (en anglès). Journal of Political Economy, 79, 5, 1971, pàg. 1105–18. DOI: 10.1086/259818. JSTOR: 1830276.