Els sistemes operatius semblants a Unix identifiquen un usuari mitjançant un valor anomenat identificador d'usuari, sovint abreujat com a ID d'usuari o UID. L'UID, juntament amb l'identificador de grup (GID) i altres criteris de control d'accés, s'utilitza per determinar a quins recursos del sistema pot accedir un usuari. El fitxer de contrasenyes associa els noms d'usuari textuals als UID. Els UID s'emmagatzemen als inodes del sistema de fitxers Unix, als processos en execució, als arxius tar i al Servei d'Informació de Xarxa, ara obsolet. En entorns compatibles amb POSIX, l'id
de l'ordre d'intèrpret d'ordres proporciona l'UID de l'usuari actual, així com més informació com ara el nom d'usuari, el grup d'usuaris principal i l'identificador de grup (GID).[1][2]