Back Insulien AF إنسولين Arabic ইনছুলিন AS Insulina AST İnsulin AZ Insulin BAR Інсулін BE Інсулін BE-X-OLD Инсулин Bulgarian ইনসুলিন Bengali/Bangla
 | |
| Substància | complex proteic, medicament, medicament biològic, hexamer (en)  i hormona peptídica  |
|---|---|
| Massa molecular | 5.805,644359 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₅₇H₃₈₃N₆₅O₇₇S₆ |
| |
| Malaltia objecte | diabetis mellitus de tipus 1 i diabetis de tipus MODY 2 |
|---|---|
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C257H383N65O77S6 |
| Massa molecular | 5.805,644359 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 9004-10-8 i 11061-68-0 |
| PubChem (SID) | 118984375, 168324652 i 16129672 |
| IUPHAR/BPS | 5012 |
| DrugBank | DB00030 |
| ChemSpider | 17286481 |
| UNII | 1Y17CTI5SR |
| KEGG | D03230 i C00723 |
| ChEBI | 5931 |
| AEPQ | 100.031.151 |
La insulina és una hormona que té efectes importants sobre el metabolisme i altres funcions de l'organisme. La insulina fa que les cèl·lules del fetge, dels músculs i del teixit adipós agafin la glucosa de la sang, que aquesta sigui emmagatzemada en forma de glicogen al fetge i als músculs i que s'aturi l'ús del greix com a font d'energia. Quan el nivell d'insulina és baix o nul, la glucosa no és captada per les cèl·lules del cos i aquest comença a utilitzar el greix com a font d'energia, per exemple, mitjançant la transferència de lípids del teixit adipós al fetge per tal de mobilitzar-los com a font energètica. Per tant, el nivell d'insulina és un mecanisme central de control metabòlic, alhora que la seva situació també és utilitzada com un senyal de control d'altres sistemes del cos, com ara la captació d'aminoàcids per les cèl·lules. També té diversos efectes anabòlics a l'organisme.
La insulina és utilitzada en medicina per tractar algunes formes de diabetis mellitus, ja que aquesta malaltia apareix quan el control dels nivells d'insulina no funciona correctament. Els pacients amb diabetis mellitus de tipus 1, que no la produeixen, depenen de la insulina externa per a la seva supervivència, la qual s'acostuma a injectar per via subcutània. Els pacients amb diabetis mellitus de tipus 2, en canvi, són resistents a la insulina, per la qual cosa en poden patir deficiències més relatives. Aquests pacients poden necessitar eventualment insulina quan altres medicaments no aconsegueixen controlar adequadament els nivells de glucosa en sang.
La insulina és una hormona peptídica formada per 51 aminoàcids i té un pes molecular de 5808 Da. Es produeix als illots de Langerhans, al pàncrees. El nom prové de la paraula insula, que significa “illa” en llatí.
2.L plegament espontani
3.Cadenes A i B unides per ponts sulfurs
4.Guia i la cadena C són tallades
5.Restes d'insulina
La seva estructura varia lleugerament entre les diferents espècies animals. La d'origen porcí és de les més semblants a la dels humans.