Itri

Per a altres significats sobre el municipi italià, vegeu «Itri (municipi)».

Itri
39Y
estronci ← itri → zirconi Sc ↑ Y ↓ Lu Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals de l'itri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Itri, Y, 39
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	3, 5, d
Pes atòmic estàndard	88,90585
Configuració electrònica	[Kr] 4d1 5s2 2, 8, 18, 9, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	4,472 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	4,24 g·cm−3
Punt de fusió	1.799 K, 1.526 °C
Punt d'ebullició	3.609 K, 3.336 °C
Entalpia de fusió	11,42 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	365 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,53 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.883 2.075 (2.320) (2.627) (3.036) (3.607)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,22 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 600 kJ·mol−1
	2a: 1.180 kJ·mol−1
	3a: 1.980 kJ·mol−1
Radi atòmic	180 pm
Radi covalent	190±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(t. a.) (α, poli) 596 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	17,2 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t. a.) (α, poli) 10,6 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 3.300 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	63,5 GPa
Mòdul de cisallament	25,6 GPa
Mòdul de compressibilitat	41,2 GPa
Coeficient de Poisson	0,243
Duresa de Brinell	589 MPa
Nombre CAS	7440-65-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'itri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 87Y sin 3,35 d ε - 87Sr γ 0,48 0,38D - 88Y sin 106,6 d ε - 88Sr γ 1,83 0,89 - 89Y 100% 89Y és estable amb 50 neutrons 90Y sin 2,67 d β− 2,28 90Zr γ 2,18 - 91Y sin 58,5 d β− 1,54 91Zr γ 1,20 -

L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39. És un metall de transició del grup 3 de la taula periòdica i de l'agrupament de les terres rares. Fou descobert pel químic finlandès Johan Gadolin el 1794, essent el primer element de les terres rares en ser descobert. A la naturalesa se'l troba en abundància als minerals bastnäsita-(Y) i xenotima-(Y), dels quals s'obté. Té importants aplicacions en la societat actual, hom els troba al làser YAG (granat sintètic d'itri i alumini), també emprat en joieria com a substitut del diamant; en el superconductor ${\displaystyle {\ce {YBa2Cu3O7}}}$; en els díodes emissors de llum o LEDs blancs; en les pantalles de cristall líquid o LCD i en les pantalles de plasma.