Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 desembre 1491 ![]() Sant-Maloù (Ducat de Bretanya) ![]() |
Mort | 1r setembre 1557 ![]() Sant-Maloù (Bretanya) ![]() |
Causa de mort | pesta tifus ![]() |
Sepultura | Saint-Malo Cathedral (en) ![]() ![]() |
Governor of New France (en) ![]() | |
24 juliol 1534 – 15 gener 1541 ← cap valor – Jean-François de La Rocque de Roberval → Nomenat per: Francesc I de França ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | navegant, inventor, mariner, marí, explorador, polític ![]() |
Carrera militar | |
Rang militar | almirall ![]() |
Família | |
Cònjuge | Mary Catherine des Granches ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Jacques Cartier (Sant-Maloù, França, 31 de desembre de 1491 - Sant-Maloù, 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de l'Amèrica del Nord.
Rebé l'encàrrec de Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies. El 1534 sortí de Sant-Maloù, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunswick i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis. El 1535 feu el segon viatge i descobrí el riu Sant Llorenç; arribà a la seva desembocadura i poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real. En aquest viatge aprengué el nom del Canadà ('poble', en iroquès), i el 1536 tornà a França. El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de J.F. de la Roque, senyor de Roberval, nomenat lloctinent general del Canadà, amb qui intentà de fundar una colònia;[1] va ser comandant de la colònia Charlesbourg-Royal els anys 1541 i 1542. Cartier, però, se separà de l'expedició i tornà al seu país. Escriví les relacions dels seus dos primers viatges.[1]
Els mapes que va realitzar,[2] van permetre que el golf i el riu sant Llorenç apareguessin per primera vegada en les representacions cartogràfiques del món.[3] Cartier, en les seves Relations (relats o testimonis), va ser el primer europeu a descriure i nomenar aquestes aigües, les seves vores i visitar el territori que el va anomenar, també per primera vegada, Canadà.[4]