Jaume Perich i Escala

Jaume Perich i Escala

Biografia
Naixement	(es) Jaume Perich Escala 5 novembre 1941 Barcelona
Mort	1r febrer 1995 (53 anys) Mataró (Maresme)
Causa de mort	hemorràgia interna
Sepultura	cementiri de Collserola
Activitat
Ocupació	caricaturista, humorista, escriptor, autor de còmic
Nom de ploma	El Perich
Família
Cònjuge	Anna Berini

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)^[1] fou un humorista gràfic i escriptor català.^[2] Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, Blueberry, Aquil·les Taló… El 1964 va entrar com a redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina. El 1966 va publicar el seu primer còmic en premsa, en diaris com Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya.

Assolí gran popularitat a la transició amb el seu llibre Autopista, paròdia del Camino de José María Escrivá de Balaguer, on recopila aforismes, frases curtes i jocs de paraules més o menys polítiques aparegudes als periòdics i es va convertir en el llibre més venut de l'any. Després va publicar uns altres 20 llibres de característiques semblants, destacant entre ells els de la sèrie "Noticias del 5º Canal". Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d'humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias, Nacional Show, Titanic, Histeria semanal, Muy señor mío, Cuadernos de Humor, TBO, Jano, Fotogramas, Interviú i, finalment, en la revista satírica El Jueves.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal Bèlgica, Alemanya i la majoria de països Llatinoamericans. Fou guardonat amb el premi de Sátira Política Forte di Marmi^[3] i amb el premi Ciutat de Barcelona.

Va casar-se amb Anna Berini, amb la qual va tenir una filla, Raquel. Al llarg de la seva vida, i tal com es va reflectir en la seva obra, va sentir una especial inclinació i va viure envoltat de gats (Mao, Dixi, Fritz, Nina, Whisky, Olívia), que van arribar a conformar una "família felina" complementària de la seva "família humana".

Va morir el 3 de febrer de 1995 a Mataró, als 53 anys, víctima d'una hemorràgia intestinal.

En honor seu s'atorga el Premi internacional d'Humor Gat Perich que reconeix els autors més destacats en el camp de l'humor.

El 2015, al 33è Saló del Còmic de Barcelona es va fer una exposició monogràfica dedicada a l'humorista català Jaume Perich: humor sense concessions i es va publicar el llibre Perich sense caducitat,^[4]a càrrec de la seva filla Raquel i el dibuixant Kap, en el que gairebé mig centenar de destacades figures de la cultura i la política reivindicaven l'actualitat de la seva obra.

L'any 2020, coincidint amb els 25 anys de la seva mort, s'ha plantejat un modest "Any Perich",^[5] amb activitats diverses per reivindicar la seva obra. El març s'inaugura "Perich amb ulls de gat", una gran exposició al Born CCM el recorda mostrant per primera vegada al públic alguna documentació personal i professional que es preserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.^[6] L'exposició està comissariada pel també dibuixant d'humor Kap, qui el mateix any s'ha encarregat de l'edició d'unes memòries inèdites escrites i dibuixades per Perich rememorant els seus anys d'estudiant en l'espanya franquista, en un llibre titulat Un abric verd penicil·lina.^[7]