Jerome David Salinger

Jerome David Salinger

Retrat de Salinger
Biografia
Naixement	Jerome David Salinger 1r gener 1919 Nova York
Mort	27 gener 2010 (91 anys) Cornish (Nou Hampshire)
Sepultura	valor desconegut
Residència	1133 Park Avenue (en) (1932–)
Religió	Budisme Zen i judaisme
Formació professional	Ursinus College, New York University, Columbia University
Formació	Universitat de Colúmbia McBurney School (en) Valley Forge Military Academy and College Columbia University School of Engineering PS 6
Activitat
Camp de treball	Ficció
Ocupació	Novel·lista
Activitat	1940-1965
Influències	Sherwood Anderson, Anton Chekhov, F. Scott Fitzgerald, Gustave Flaubert, Ernest Hemingway, Franz Kafka, Ring Lardner, Lev Tolstoi
Influències en	Stephen Chbosky, Jonathan Safran Foer, Haruki Murakami, Tom Robbins, Philip Roth, JK Rowling, Louis Sachar, John Updike, Richard Yates, Igor Štiks, John Green, Alberto Fuguet, DC Pierson, Matthew Weiner [1] Paul Thomas Anderson,[2] Wes Anderson [3]
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables El vigilant en el camp de sègol (1951) Seymour: An Introduction (1963)
Localització dels arxius	British Archive for Contemporary Writing Centre Harry Ransom [ MS-3688]
Família
Cònjuge	Sylvia Welter (1945–1947; divorciats) Claire Douglas (1955–1967; divorciats) Colleen O'Neil (m. c. 1988)
Fills	Margaret, Matt
Signatura

Jerome David Salinger, conegut com a J. D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, Nou Hampshire 27 de gener de 2010), va ser un escriptor estatunidenc.

Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard, passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes en la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desballestat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada en The New Yorker el 1945-46) presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain, però amb un humor més àcid.

La novel·la relata la lluita d’un adolescent per sobreviure en el món dels adults. Fou un dels llibres més traduïts del món. El seu estil directe i natural assenyalà un abans i un després en la literatura contemporània.^[4]

El 1953 recopilà els seus relats en Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després, només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'autodescripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'individu inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual s'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món,^[5] ha tingut una influència important en la narrativa moderna.

Salinger volgué sempre preservar la seva intimitat i evità tota mena de publicitat, malgrat l'èxit d'algunes de les seves obres.^[4] Morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (Nou Hampshire),^[6][7] on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.^[8]