Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells
	Retrat de Joan Fuster, per Manuel Boix (1984)
Biografia
Naixement	(es) Juan de la Cruz Fuster Ortells ; 23 novembre 1922 ; Sueca (País Valencià)
Mort	21 juny 1992 (69 anys); Sueca (País Valencià)
Sepultura	Sueca ; Cementiri de Sueca
3r President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
	1987 – 1991 ; ← Josep Maria Llompart de la Peña – Avel·lí Artís-Gener →
President d'Acció Cultural del País Valencià
	1978 – 1992 – Joan Francesc Mira i Casterà →
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Camp de treball	Història cultural, crítica literària i turisme
Ocupació	periodista, activista pels drets lingüistics, advocat, aforista, catedràtic, escriptor, assagista, poeta
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat de València ; Universitat de Barcelona ; Ediciones Destino
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–)
Gènere	Assaig, poesia, guia turística i aforisme
Moviment	Existencialisme, humanisme, valencianisme i pancatalanisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1962) Nosaltres, els valencians; (1962) El País Valenciano; (1964) Diccionari per a ociosos; (1967) Combustible per a falles ;
Premis
	(1992) Alta Distinció de la Generalitat Valenciana; (1991) Premi d'Honor Lluís Carulla; (1983) Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; (1975) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; (1974) Valencià de l'Any; (1973) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1969) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1963) Premi Lletra d'Or, per l'obra Nosaltres, els valencians; (1956) Premi Josep Yxart; doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona ;
	Signatura
Lloc web	http://www.espaijoanfuster.org/

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992)^[1] fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent,^[2]^[3] la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.^[4]^[5]

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil Espanyola, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants.^[6] A partir de la dècada del 1960 va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle xx,^[7] moment en què el «fusterianisme» esdevé un paradigma interpretatiu d'extraordinària influència en el món intel·lectual i, en menor mesura, en el polític.^[8]

↑ «Joan Fuster i Ortells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Àngel Sant Martín, Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni, Ajuntament de Gandia, Universitat de València, 1994, pàg. 155, ISBN 9788437016047
↑ Paul Preston (red.) i Ismael Saz Campos (red.), De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (castellà), Biblioteca Nueva, 2001, pàg. 36, ISBN 84-7030-855-6
↑ Josep Iborra, Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995, página 163, ISBN 9788478221622
↑ «Joan Fuster». LletrA - Literatura catalana a internet. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 5 abril 2009]. «Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua.»
↑ Alapont Martí, Josep. «La influència política de Joan Fuster al País Valencià». Directa, 17-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 20 febrer 2022].
↑ Ferrandis i Ibáñez, Francesc. La València Virtual - propostes per a la renovació valencianista. L'Eixam, 1998, p. 192. ISBN 84-87946-47-X. ^{[Enllaç no actiu]} pg.18
↑ 2012, Archilés, p. 15.

[1] «Joan Fuster i Ortells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Àngel Sant Martín, Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni, Ajuntament de Gandia, Universitat de València, 1994, pàg. 155, ISBN 9788437016047

[3] Paul Preston (red.) i Ismael Saz Campos (red.), De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (castellà), Biblioteca Nueva, 2001, pàg. 36, ISBN 84-7030-855-6

[4] Josep Iborra, Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995, página 163, ISBN 9788478221622

[5] «Joan Fuster». LletrA - Literatura catalana a internet. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 5 abril 2009]. «Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua.»

[6] Alapont Martí, Josep. «La influència política de Joan Fuster al País Valencià». Directa, 17-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 20 febrer 2022].

[virtual-7] Ferrandis i Ibáñez, Francesc. La València Virtual - propostes per a la renovació valencianista. L'Eixam, 1998, p. 192. ISBN 84-87946-47-X. ^{[Enllaç no actiu]} pg.18

[FOOTNOTE2012Archilés15-8] 2012, Archilés, p. 15.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]