Joan Fuster i Ortells
| Retrat de Joan Fuster, per Manuel Boix (1984) |
|
|
Naixement | (es) Juan de la Cruz Fuster Ortells 23 novembre 1922 Sueca (País Valencià) |
---|
Mort | 21 juny 1992 (69 anys) Sueca (País Valencià) |
---|
Sepultura | Sueca Cementiri de Sueca |
---|
|
3r President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana |
---|
1987 – 1991 ← Josep Maria Llompart de la Peña – Avel·lí Artís-Gener → |
President d'Acció Cultural del País Valencià |
---|
1978 – 1992 – Joan Francesc Mira i Casterà → |
|
|
Formació | Universitat de València |
---|
|
Camp de treball | Història cultural, crítica literària i turisme |
---|
Ocupació | periodista, activista pels drets lingüistics, advocat, aforista, catedràtic, escriptor, assagista, poeta |
---|
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de València Universitat de Barcelona Ediciones Destino |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Assaig, poesia, guia turística i aforisme |
---|
Moviment | Existencialisme, humanisme, valencianisme i pancatalanisme |
---|
|
Obres destacables |
|
|
Signatura |
|
Lloc web | http://www.espaijoanfuster.org/ |
---|
|
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992)[1] fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent,[2][3] la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.[4][5]
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil Espanyola, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants.[6] A partir de la dècada del 1960 va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle xx,[7] moment en què el «fusterianisme» esdevé un paradigma interpretatiu d'extraordinària influència en el món intel·lectual i, en menor mesura, en el polític.
- ↑ «Joan Fuster i Ortells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Àngel Sant Martín, Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni, Ajuntament de Gandia, Universitat de València, 1994, pàg. 155, ISBN 9788437016047
- ↑ Paul Preston (red.) i Ismael Saz Campos (red.), De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (castellà), Biblioteca Nueva, 2001, pàg. 36, ISBN 84-7030-855-6
- ↑ Josep Iborra, Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995, página 163, ISBN 9788478221622
- ↑ «Joan Fuster». LletrA - Literatura catalana a internet. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 5 abril 2009]. «Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua.»
- ↑ Alapont Martí, Josep. «La influència política de Joan Fuster al País Valencià». Directa, 17-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Ferrandis i Ibáñez, Francesc. La València Virtual - propostes per a la renovació valencianista. L'Eixam, 1998, p. 192. ISBN 84-87946-47-X. [Enllaç no actiu] pg.18