Per a altres significats, vegeu «Joana d'Arc (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut c. 6 gener 1412 Domrémy-la-Pucelle (Regne de França) |
Mort | 30 maig 1431 (19 anys) Rouen (Doble Monarquia Anglofrancesa) |
Causa de mort | pena de mort, mort a la foguera |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne de França |
Conflicte | Guerra dels Cent Anys setge d'Orleans batalla de Jargeau batalla de Meung-sur-Loire batalla de Beaugency batalla de Patay marxa a Reims setge de París setge de Saint-Pierre-le-Moûtier setge de La Charité-sur-Loire setge de Compiègne |
Enaltiment | |
| |
Festivitat | 30 de maig |
Altres | |
Pares | Jaume d'Arc i Isabelle Romée |
Germans | Caterina d'Arc Jaume d'Arc Joan d'Arc Pere d'Arc |
Condemnada per | heretgia (1431) |
Cronologia | |
dècada del 1450 | Rehabilitation trial of Joan of Arc (en) |
1r març 1431 | interrogatori |
24 febrer 1431 | interrogatori |
9 gener 1431-29 maig 1431 | judici a Joana d'Arc |
Premis | |
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431),[1] fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Originària d'una família de camperols, després de tenir una visió mística es va sentir cridada a alliberar França del jou anglès. La seva falta de formació militar no va ser obstacle perquè inspirés els desmoralitzats exèrcits francesos i els conduís a una victòria rere l'altra. Aquesta sèrie de revessos militars va fer que els anglesos la veiessin com a enemic públic núm. 1, així que quan la van atrapar a prop de Compiègne se la van emportar a Rouen per jutjar-la per heretgia i cremar-la a la foguera.
Es desconeix amb seguretat la data del seu naixement, però se sap que estaria entre els anys 1407 i 1412. Se sap amb més certesa, però, que va morir a Rouen el 30 de maig de 1431 cremada públicament acusada d'heretge. Joana fou finalment rehabilitada el 1456 mitjançant un procés on va haver-hi molts testimonis i es van declarar heretges els jutges que l'havien condemnada; finalment, ja al segle xx, el 1909 fou beatificada i posteriorment canonitzada, és a dir, declarada santa el 1920.