| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1858  Girona |
| Mort | 15 maig 1939 (80 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri Municipal de Blanes |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, poeta, escriptor de contes |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia i novel·la curta |
| Lloc web | joaquimruyra.com |
 | |
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 [1]- Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del segle xx.[2]
A l'institut de Girona va conèixer Ramon Turró,[3] amb qui va traçar una gran amistat i va compartir una joventut bohèmia entre els anys que va estudiar dret a Barcelona, del 1875 al 1881, uns estudis que va abandonar per dedicar-se a la literatura. Va començar escrivint en castellà però aviat passà a fer-ho en català per la influència de Jacint Verdaguer. Va participar en la vida literària de Blanes, on va anar a viure després de casar-se amb Teresa de Llinàs.
Va començar a ser conegut als jocs florals de Girona i Olot, i va guanyar el premi dels jocs florals de Barcelona del 1886. Després va publicar relats, narracions i poemes simbolistes. L'edició de Marines i boscatges del 1903 el va consagrar com a prosista i narrador. Com a lingüista va participar amb Joan Maragall al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el 1918 va passar a formar part de l'Institut d'Estudis Catalans, on col·laborà amb Pompeu Fabra i altres en la creació d'un sistema lingüístic català.
- ↑ «Girona.Catedral.Baptismes (1858-1865).Fol.33». Arxiu Diocesà de Girona, 01-10-1858. [Consulta: 21 juny 2019].
- ↑ «Joaquim Ruyra i Oms | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Còpia arxivada». Diario de las sesiones del Congreso de los diputados, 2009. Arxivat de l'original el 2009-12-14 [Consulta: 18 febrer 2022].