Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida

Autoretrat, Museu Sorolla - Madrid
Biografia
Naixement	Joaquim Sorolla i Bastida 27 febrer 1863 València
Mort	10 agost 1923 (60 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri de València
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1907 –
Dades personals
Altres noms	Sorolla, Joaquin
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Madrid Roma París València
Ocupació	pintor, professor d'universitat
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Art	Pintura
Gènere	Retrat
Moviment	Luminisme, realisme
Professors	Francisco Pradilla y Ortiz i Gonzalo Salvá Simbor
Alumnes	Vicente Santaolaria Montoro, Alvaro Alcalá Galiano, Fernando de Amárica i Teodoro Andreu Sentamans
Influències	Antonio Muñoz Degrain, Joaquín Agrassot, Francisco Domingo Marqués, Emilio Sala, John Singer Sargent, James McNeille Whistler[1]
Obra
Obres destacables I encara diuen que el peix és car (1894), Nens a la platja (1910)
Família
Cònjuge	Clotilde García del Castillo
Fills	María Sorolla García, Joaquín Sorolla García, Elena Sorolla i García
Pares	Joaquín Sorolla Gascón i María Concepción Bastida Prat
Premis
(1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII  Cavaller de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintor^[1] i artista gràfic valencià.^[2] Els seus treballs, un total de més de 2.200 obres catalogades, mostren retrats, paisatges i monuments de temàtica social i històrica, caracteritzades per la capacitat de captar la personalitat i essència dels retratats i els paisatges sota la llum del sol. La seua obra ha estat erròniament catalogada per alguns d'estil impressionista, però en realitat el seu estil es defineix millor com a luminista. Considerat un dels pintors més importants de la pintura espanyola de finals del segle XIX i principis del XX.