Back جون ديفيز (مؤرخ) ARZ John Langdon-Davies English John Langdon-Davies Finnish John Langdon-Davies Dutch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 març 1897  | ||
| Mort | 5 desembre 1971 (74 anys) | ||
| Formació | Saint John's College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, historiador, activista cultural | ||
| Premis | |||
John Langdon-Davies (Eshowe, Zululàndia (Sud-àfrica), 18 de març de 1897 – Shoreham, Kent (Anglaterra), 5 de desembre de 1971) fou periodista, corresponsal de guerra, escriptor i promotor cultural català. Va ser un dels primers corresponsals, que escrivia com a testimoni directe dels fets que veia i defensor d'aquest mètode front als que escrivien sobre altres països des de Londres.
A banda de la seva feina periodística, Langdon-Davies va viure molts anys retirat del gran món a Sant Feliu de Guíxols, fet que no va impedir que participés en centenars de conferències i que escrivís més d'una quarantena de llibres, molts d'ells plens d'amor i comprensió sobre Catalunya i la seva gent. Entre la seva obra com a difusor de la cultura i vida catalana, sent-ne testimoni directe, destaca la trilogia formada per Dancing catalans 1929, Darrere les barricades (1936), que parla majoritàriament de Catalunya, però també de Madrid, Toledo i altres indrets, i Gatherings from Catalonia (1953). Va ser amic personal de Josep Pla, Marià Manent, Ventura Gassol i Carles Riba, entre altres intel·lectuals catalans.
Durant la guerra civil va realitzar una importantíssima activitat humanitària, amb plans d'ajut per a escriptors catalans i per a nens orfes refugiats, amb un programa d'apadrinament internacional. També va denunciar els bombardeigs indiscriminats contra la població civil, aportant cròniques i, com a proves, testimonis i fotografies, per exemple a Barcelona. L'any 1936 va escriure a correcuita un llibre al qual incloïa bona part de notes i documents presos sobre el terrenys i una breu entrevista a Lluís Companys, al que admirava. Aquest llibre, Darrere les barricades, és considerat el document més important des del punt de vista històric per als periodistes més prestigiosos, inclòs Paul Preston, qui va escriure el pròleg de l'edició catalana.