Back John Locke AF John Locke ALS ጆን ሎክ AM John Locke AN John Locke ANG جون لوك Arabic دجون لوك ARY جون لوك ARZ জন লক AS John Locke AST
|
Per a altres significats, vegeu «John Locke (Lost)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 agost 1632 (Julià)  Wrington (Anglaterra) | ||
| Mort | 28 octubre 1704 (Julià) (72 anys) High Laver (Anglaterra) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | cementiri de Tots Sants de High Laver | ||
| Religió | Protestantisme | ||
| Formació | Christ Church College (1652–1675) Westminster School (1647–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, epistemologia, filosofia política i medicina | ||
| Ocupació | filòsof, escriptor, científic, metge, polític, filòsof del dret | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford Anthony Ashley Cooper Caleb Banks | ||
| Membre de | Royal Society (1668–) | ||
| Moviment | Empirisme | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Pares | John Locke i Agnes Keene | ||
| Germans | Thomas Locke | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
   | |||
John Locke (Wrington, 29 d'agost de 1632 (Julià) - High Laver, 28 d'octubre de 1704 (Julià)) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.[1] També és conegut com el pare del Liberalisme clàssic.
Locke estudià medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va escriure les seves obres més importants:
- Assaig sobre l'enteniment humà (An Essay Concerning Humane Understanding, 1689), de caràcter empirista.
- Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).
L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes: quan es neix, l'enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en l'home, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. Com la resta d'empiristes, Locke considerarà que el coneixement s'extreu de l'experiència (empiria en grec) a través dels sentits.
- ↑ «John Locke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.