Back John von Neumann AN جون فون نيومان Arabic جون فون نيومان ARZ John von Neumann AST Con fon Neyman AZ جان فون نویمان AZB Джон фон Нейман BA Džuons vuon Neimans BAT-SMG Джон фон Нейман BE Джон фон Нойман Bulgarian
John von Neumann (hongarès: margittai Neumann János Lajos) (Budapest, 28 de desembre de 1903 - Walter Reed Army Medical Center, 8 de febrer de 1957) fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del segle xx. Va fer importants contribucions a diversos camps de la ciència i tecnologia, incloent matemàtiques (fonaments de matemàtiques, anàlisi funcional, teoria ergòdica, geometria, topologia, anàlisi numèrica), física (mecànica quàntica, hidrodinàmica, i dinàmica fluida), economia (teoria de jocs), informàtica (arquitectura de Von Neumann, programació lineal, màquines autoreplicatives, informàtica estocàstica), i estadística.[1][2] Va ser un pioner de l'aplicació de teoria d'operadors a la mecànica quàntica, en el desenvolupament de l'anàlisi funcional, i va ser un dels membres principals del Projecte de Manhattan i de l'Institut per Estudi Avançat en Princeton, així com una figura clau en el desenvolupament de la teoria de jocs[1][3] i els conceptes d'autòmat cel·lular, el constructor universal, i l'ordinador digital.[1]
L'anàlisi matemàtica de Von Neumann d'estructures autoreplicatives va precedir la descoberta de l'estructura de l'ADN.[4] En una reconeixement a la seva trajectòria professional que l'hi va fer l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, va declarar «La part de la meva feina que considero més essencial és en el camp de la mecànica quàntica, la qual vaig desenvolupar a Göttingen el 1926, i subsegüentment a Berlin entre 1927–1929. També, la meva feina en diverses formes de teoria d'operador, Berlin 1930 i Princeton 1935–1939; en el camp del teorema ergòdic, Princeton, 1931–1932». Juntament amb el físic teòric jueu estatunidenc nascut hongarès Edward Teller i el matemàtic jueu polonès Stanisław Ulam, von Neumann va aconseguir fer passos claus en el camp de la física nuclear implicada en les reaccions termonuclears i la bomba d'hidrogen.
Von Neumann va escriure i publicar 150 articles en la seva vida; 60 dels quals en camp de les matemàtiques pures, 20 en el camp de la física, i 60 en el camp de les matemàtiques aplicades. El seu darrer treball va ser un manuscrit inacabat escrit mentre estava a l'hospital i més tard publicat en la forma de llibre amb el títol de L'Ordinador i el Cervell. Aquest darrer treball dona una idea de la direcció dels seus interessos al temps de la seva mort.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Regis, Ed. «Johnny Jiggles the Planet». The New York Times, 08-11-1992. [Consulta: 4 febrer 2008].
- ↑ Glimm, p. vii
- ↑ Nelson, David. The Penguin Dictionary of Mathematics. Londres: Penguin, 2003, p. 178–179. ISBN 0-14-101077-0.
- ↑ Rocha, L.M.. Lecture Notes of I-585-Biologically Inspired Computing Course, Indiana University. «Von Neumann and Natural Selection.» Arxivat 2015-09-07 a Wayback Machine.