Back Juglans nigra AN جوز أسود Arabic جوز اسود ARZ Juglans nigra AST Qara qoz AZ Арэх чорны BE Gwez-kraoñ du BR Juglans nigra CEB ᏎᏗ CHR Otaesémenôtse CHY
 Fulles i fruit | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | fusta de noguer negre, tint de noguer negre i nou negra  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62019712 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Juglandaceae |
| Gènere | Juglans |
| Espècie | Juglans nigra L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La noguera negra, noguera americana, noguera negra americana[1][2][3][4][5] (Juglans nigra), en anglès: (American) black walnut, eastern black walnut (noguera negra de l'est), és una espècie d'arbre del gènere Juglans i de la família Juglandaceae, és una planta nativa de l'est d'Amèrica del Nord. Creix sobretot en la zona ripària des del sud d'Ontario, Dakota del Sud a Geòrgia, nord de Florida i sud i centre de Texas.
És un gran arbre caducifoli monoic que arriba a fer 40 m d'alt. Les flors masculines són en aments de 8–10 cm de llargada, les femenines són terminals en grups de 2 a 5, les seves nous maduren a la tardor, la llavor és relativament petita.
Aquesta espècie va ser introduïda a Europa l'any 1629. Es cultiva per la seva fusta que és de molta qualitat, com a planta ornamental en jardins grans i com portaempelt de la noguera europea (Juglans regia). Distribució mundial: Juglans (taula).
Allà on el rang de J. nigra se solapa amb el noguer negre de Texas, J. microcarpa, les dues espècies de vegades s'hibriden.[6]
També es fan servir en la el·leboracio de l'instrument de bateria, baquetes i també taules.
- ↑ IEC.. DIEC2 - Diccionari de la llengua catalana.
- ↑ Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984-2001. Flora dels Països Catalans.. Volum 2 > Juglans [llibre].
- ↑ Folch, R. & al., 1993-99. Biosfera. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana SA. 11 volums > 7. Boscanes decídues, 1996.
- ↑ Masclans, F., 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers, Barcelona: Ed. Montblanc-Martí-CEC..
- ↑ Sánchez de Lorenzo, J.M.,& al., 2001-.... Flora ornamental española. Las plantas cultivadas en la España peninsular e insular: V. Santalaceae - Polygalaceae. 2007. Junta de Andalucia - Ed. Mundi-Prensa - As. Esp. Parques y Jardines Públicos > V. Santalaceae - Polygalaceae. 2007 [llibre].
- ↑ http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/tree/jugmic/all.html