KGB

KGB
	(ru) Комитет Государственной Безопасности
	;
Dades
Nom curt	КГБ СССР
Tipus	agència de seguretat ; Committee of National Security (en)
Camp de treball	contraespionatge
Història
Reemplaça	NKVD
Creació	12 març 1954
Data de dissolució o abolició	3 desembre 1991
Reemplaçat per	Servei Federal de Seguretat ; State Security Committee of the Republic of Belarus (en)
Governança corporativa
Seu	Lubianka (Rússia);
Seu	Moscou (Rússia);
Seu	plaça Lubianka (Rússia);
Presidència	director del KGB ; Ivan Serov (1954–1958); Aleksandr Xelepin (1958–1961); Vladímir Semitxastni (1961–1967); Iuri Andrópov (1967–1982); Vitali Fedortxuk (1982–1982); Víktor Txébrikov (1982–1988); Vladímir Kriutxkov (1988–1991); Vadim Bakatin (1991–1991)
Treballadors	480.000 (1991)
Entitat matriu	Unió Soviètica
Autoritat executiva	Unió Soviètica
Format per	KGB de l'RSFSR ; Committee for State Security of the Belarusian Soviet Socialist Republic (en) ; Committee for State Security of the Ukrainian SSR (en) ; Committee for State Security of the Latvian Soviet Socialist Republic (en)

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991. Format el 1954 i adjuntat al Consell de Ministre, el comitè va ser un successor directe d'agències com la Txekà, l'NKVD i el MGB. Era la principal agència governamental de «jurisdicció suprarepublicana», actuant com a seguretat interna, intel·ligència i policia secreta. A les diverses repúbliques soviètiques existiren agències semblants paral·leles, formades per diversos ministeris, comitès estatals i comissions estatals. El domini de la KGB va ser aproximadament el mateix que el de la CIA o la divisió de contraintel·ligència de l'FBI als Estats Units.

La KGB també ha estat considerada com un servei militar i estava regit per les lleis i regulacions militars, de manera semblant als diversos serveis de les Forces Armades o a les Tropes de l'Interior del MVD. Si bé la majoria dels arxius de la KGB segueixen encara com a classificats, hi ha dues fonts documentals disponibles.^[1]^[2] Les seves funcions principals eren la intel·ligència estrangera, la contra-intel·ligència, les activitats operatives i d'investigació, vigilància de les fronteres de la Unió Soviètica, protecció dels líders del Comitè Central i del govern soviètic, organització i manteniment de les comunicacions governamentals; així com la lluita contra el nacionalisme, la dissidència i les activitats anti-soviètiques.

Després separar-se de la República de Geòrgia a inicis de la dècada de 1990 amb l'ajut de Rússia, l'autoproclamada República d'Ossètia del Sud establí el seu propi KGB (mantenint el nom).^[3]

↑ Yale.edu, The KGB File of Andrei Sakharov, Joshua Rubenstein and Alexander Gribanov eds., en rus i anglès.
↑ JHU.edu Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine., arxiu de documents sobre el PCUS i la KGB, recollits per Vladímir Bukovsky.
↑ «SOUTH OSSETIA: KGB BACKYARD IN THE CAUCASUS | Central Asia-Caucasus Institute Analyst».

[Y-1] Yale.edu, The KGB File of Andrei Sakharov, Joshua Rubenstein and Alexander Gribanov eds., en rus i anglès.

[B-2] JHU.edu Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine., arxiu de documents sobre el PCUS i la KGB, recollits per Vladímir Bukovsky.

[3] «SOUTH OSSETIA: KGB BACKYARD IN THE CAUCASUS | Central Asia-Caucasus Institute Analyst».

[1]

[2]

[3]