Tipus | estat desaparegut i khaganate (en) | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Dades històriques | ||||
Creació | segle VII | |||
Dissolució | segle IX | |||
Part de seccions de la |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Història de Rússia | ||||||||||||||
Prehistòria • Antiguitat • Primers eslaus
Rus feudal (1097–1547) Conquesta mongola • Vladimir-Suzdal Gran Ducat de Moscou • República de Nóvgorod
Revolució Russa (1917–1923)
Revolució de Febrer • Govern Provisional Rus
|
||||||||||||||
Cronologia 860–1721 • 1721–1796 • 1796–18551855–1892 • 1892–1917 • 1917–1927 1927–1953 • 1953–1964 • 1964–1982 1982–1991 • 1991–present |
||||||||||||||
El Kaganat Rus és un nom encunyat pels historiadors moderns per designar una entitat política que hauria existit entre finals del segle viii i principis o mitjans del segle ix, un període força mal documentat en la història d'Europa de l'Est.[1] El kaganat hauria estat una confederació de ciutats estat fundades per una població coneguda com a «rus» i formada per elements bàltics, eslaus, ugrofinesos, turquesos, magiars i varegs. Hauria estat el predecessor de la dinastia dels ruríkides i de la Rus de Kiev. El seu abast territorial és objecte de debat, però els principals assentaments haurien estat Holmgard, Aldeigha, Liubxa, Alaborg, Sàrskoie Gorodisxe i Timeriovo. Hauria estat l'escenari del desenvolupament d'una etnicitat eslava oriental distinta, els rus, precursors dels actuals russos, belarussos, rutens i ucraïnesos. Els seus caps haurien dut el títol de kagan.[2] Les primeres fonts daten del 830 i el títol de kagan per designar el sobirà de Kíev no torna a aparèixer després del 922.[3]