Khabur

Khabur
	El Khabur al seu pas per Al-Hasakah
Tipus	riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turquia
Cota inicial	350 m
Entitat territorial administrativa	Província de Şanlıurfa (Turquia)
Localització	Ras al-Ayn
Final
Localització	Eufrates
	37° 31′ 46″ N, 39° 38′ 42″ E / 37.529442°N,39.644893°E
Afluents	Daysan River (en)
Característiques
Dimensió	486 () km ;
Travessa	Ras al-Ayn, Al-Hasakah, Busayrah
Superfície de conca hidrogràfica	37.081 km²
Mesures
Cabal	70 m³/s

El riu Khabur (àrab: نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor. Passa entre el Jàbal Abd-al-Aziz i les muntanyes de Sinjar. Els seus principals afluents són l'Aweidj, Dara, Djirdjib, Jaghjagh, Radd, Sawr i Zergan o Zargan (riu Mardin). Neix al sud-est de Turquia i té 320 km de llargada.

Històricament, la vall del Khabur va ser el centre de la cultura hurrita, especialment la ciutat de Nagar. Els hurrites van fundar diversos regnes a la zona, entre ells l'important regne de Mitanni.^[1] La Bíblia diu que els captius jueus que va fer Salmanassar V i que es va emportar cap a Mesopotàmia s'establiren a la riba d'aquest riu.^[2]

El riu va ser molt conegut a l'antiguitat clàssica. En parlen (i l'anomenen amb diferents noms): Plini el Vell (que l'anomena Chaborras), Claudi Ptolemeu (Χαβώρας 'Caboras'),^[3]^[4] Procopi (Chabura),^[5] Estrabó, Zòsim i Ammià Marcel·lí (Aborras, Ἀβόρρας),^[6]^[7]^[8] i Isidor de Carax (Aburas, Ἀβούρας).^[9] Tots els autors el descriuen com un riu molt important, i Ammià Marcelí diu que l'emperador Julià l'Apòstata el va travessar amb un pont de barques.

Modernament, la vall del Khabur forma una conca de 16.000 quilòmetres quadrats de terra cultivable. A més a més, al nord-est del riu hi ha la zona de major producció de petroli de Síria; això, juntament amb les diverses preses als afluents de l'Eufrates, converteix aquesta zona en essencial per al desenvolupament de l'estat sirià. Aquest riu és anomenat també Gran Khabur per distingir-lo del Petit Khabur.^[10]

↑ Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.
↑ Segon llibre dels Reis, XVIII
↑ Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3
↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3
↑ Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5
↑ Estrabó. Geografia, XVI.
↑ Zòsim. Historia Nova, III, 13
↑ Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5
↑ Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').
↑ Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

[1] Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.

[2] Segon llibre dels Reis, XVIII

[3] Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3

[4] Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3

[5] Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5

[6] Estrabó. Geografia, XVI.

[7] Zòsim. Historia Nova, III, 13

[8] Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5

[9] Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').

[10] Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]