Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El kharigisme (àrab: الخوارج, al-ẖawārij, ‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Aquesta divisió té els seus orígens en el conflicte generat arran de la successió del califa Uthman ibn Affan. Un corrent (els futurs «kharigites») va propugnar l'elecció del dirigent de l'Umma (la comunitat de creients) entre aquelles persones religiosament més aptes, negligint per tant el principi dinàstic defensat per alguns (els futurs «xiïtes»), que creien que la successió s'havia de buscar entre els descendents del profeta Mahoma (concretament entre els descendents de la seva filla Fàtima az-Zahrà i del seu nebot Alí ibn Abi-Tàlib), i negligint també l'opció defensada per d'altres (els futurs «sunnites»), que acabaren cercant la successió califal en un parent llunyà del Profeta, l'omeia Muàwiya ibn Abi-Sufyan, governador de Damasc.