Kuala Lumpur

Kuala Lumpur

Bandera
(2013)
Tipus	federal territory of Malaysia (en) , gran ciutat, ciutat, ciutat més gran, ciutat global i capital federal
Lema	«Progress and Prosper» «Maju dan Makmur»
Localització
3° 08′ 52″ N, 101° 41′ 43″ E / 3.1478°N,101.6953°E / 3.1478; 101.6953
Estat	Malàisia
Enclavament a	Selangor
Capital de	Malàisia Estats Malais Federats Japanese occupation of Malaya (en) Federació Malaia
Població humana
Població	1.982.100 (2020) (8.135,03 hab./km²)
Llengua utilitzada	kristang
Geografia
Superfície	243,65 km²
Banyat per	Gombak River (en) i Riu Klang
Altitud	66 m-50 m
Limita amb	Selangor
Creació	1857
Organització política
• Cap de govern	Kamarulzaman Mat Salleh (en) (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	50000–59999
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	03
ISO 3166-2	MY-14
Altres
Agermanament amb	Mashad Delhi Nova Delhi Jakarta Casablanca Dubai Londres Xiraz Karachi Pyongyang Isfahan Ankara Malaca (1989–) Chennai (2010–)
Lloc web	dbkl.gov.my

Kuala Lumpur (Jawi:كوالا لمڤور; xinès: 吉隆坡; tàmil: கோலாலம்பூர்) és la capital legislativa de Malàisia^[1] i la ciutat més poblada del país. Situada al centre de l'estat de Selangor, a la costa centreoccidental de la península de Malàisia, Kuala Lumpur és també un dels tres territoris federals malaisis.^[2]

Té una població d'1.627.172 habitants distribuïts en una superfície de 243,65 km², i una àrea metropolitana de 7,2 milions d'habitants. En general, Kuala Lumpur és mundialment coneguda per ser el lloc on es troben les Torres Petronas, els edificis més alts del món des del 1998 fins al 2003, i actualment els edificis bessons més alts del món.

Arrancada de la selva a la dècada del 1850, la ciutat deu el seu naixement i la seva fortuna als abundants jaciments d'estany descoberts al segle xix. Kuala Lumpur no va ser durant molt de temps més que un campament de barraques de bambú, infestat de malària i devastat moltes vegades per inundacions i incendis. Va créixer gràcies al comerç de l'estany fins a esdevenir, el 1896, la capital dels Estats Malais Federats. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser devastada durant la Batalla de Kuala Lumpur i va ser conquerida per l'Exèrcit Imperial japonès el 1942. Reconstruïda ràpidament, serà testimoni de violència interètnica entre les comunitats malaia i xinesa durant l'Incident del 13 de maig de 1969. Des de la dècada del 1980 , Kuala Lumpur ha experimentat un desenvolupament extremadament ràpid i s'ha convertit en una metròpoli.

Kuala Lumpur, una ciutat global, ha vist el desenvolupament de molts gratacels al seu districte de negocis, incloses les Torres Petronas, que eren les més altes del món. El seu desenvolupament industrial s'ha fet sobretot al voltant de les noves tecnologies i les finances. Nodreix vincles importants amb la «Silicon Valley de Malàisia», Cyberjaya, així com amb Singapur, situat 300 km al sud-est. També acull la seu del Parlament de Malàisia i l'Istana Negara — la residència reial — però el govern va ser traslladat a Putrajaya, que es va convertir en la capital administrativa del país el 1999.

El seu nom, que significa en malai «confluència fangosa» es pot explicar per la seva ubicació a la confluència de dos rius: el riu Klang, el més important, i un dels seus afluents, el Gombak. El seu clima és de tipus equatorial, amb temperatures mitjanes i precipitacions molt elevades durant tot l'any. Ciutat cosmopolita, Kuala Lumpur té la particularitat de tenir una població del 43 % de xinesos, gairebé tant com malais (45 %); constitueix així una mena d'enclavament budista en un país predominantment musulmà. Aparador del ràpid desenvolupament de Malàisia, la ciutat acull grans esdeveniments com els Jocs de la Commonwealth de 1998 o el Gran Premi de Malàisia.