El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal de 1963. La tesi que Arendt pretén mostrar a través d'aquesta expressió és que l'autor d'un crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica envers aquestes.[cal citació]
