Back Залезът на боговете (филм, 1969) Bulgarian Die Verdammten German Οι καταραμένοι (ταινία) Greek La caduta degli Dei EML The Damned (1969 film) English La caída de los dioses Spanish La caduta degli dei EU غروب خدایان (فیلم) FA Kadotetut (elokuva) Finnish Les Damnés (film, 1969) French
The Damned  | ||
|---|---|---|
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | Luchino Visconti | |
| Protagonistes | ||
| Dissenyador de producció | Vincenzo Del Prato | |
| Guió | Nicola Badalucco, Enrico Medioli i Luchino Visconti | |
| Música | Maurice Jarre | |
| Fotografia | Pasqualino De Santis i Armando Nannuzzi | |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni | |
| Vestuari | Piero Tosi | |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures | |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Alemanya i Itàlia | |
| Estrena | 1969 | |
| Durada | 155 min | |
| Idioma original | italià alemany anglès | |
| Rodatge | Alemanya, Àustria, llac de Como i Lierna | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | drama, cinema d'art i assaig i cinema LGBT | |
| Tema | incest, família disfuncional i Tercer Reich | |
| Lloc de la narració | Alemanya | |
| Premis i nominacions | ||
| Nominacions | ||
         
| ||
| ||
La caduta degli dei (en alemany Götterdämmerung, literalment en català La caiguda dels déus) és una pel·lícula de 1969 dirigida pel cineasta italià Luchino Visconti. Està ambientada en els darrers dies de la República de Weimar, amenaçada per l'ascens del partit nazi, i se centra en l'ocàs dels Essenbeck, una opulent família d'industrials que pretén sanejar el seu negoci mitjançant la cooperació amb el règim nacionalsocialista, amb el resultat que d'aquesta manera s'acaba cavant la seva pròpia fossa.[1][2]
El títol fa al·lusió a la quarta part de L'anell del nibelung de Richard Wagner, que en italià es coneix per Il crepuscolo degli dei (El capvespre dels déus).[3]
La caduta degli dei és considerada com la primera part de la "trilogia alemanya" de Visconti, completada amb Morte a Venezia (1971) i Ludwig (1972).[4][5]
- ↑ Felipe López, Alfonso Ricardo «Reflexión sobre el cine de Visconti desde el estudio de su narrativa audiovisual». Revista de la SEECI, 9, 13, 2006, pàg. 1–13. ISSN: 1576-3420.
- ↑ Forgacs, David. Days of Sodom: The Fascism—Perversion Equation in Films of the 1960s and 1970s (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 1999, p. 216–236. DOI 10.1007/978-1-349-27245-7_13. ISBN 978-1-349-27245-7.
- ↑ Hennessey, Brendan «Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969» (en anglès). Notes on a Queer Visconti : Auteurism, Identity, and Ambiguity in The Damned, 1969, 2012, pàg. 123–138.
- ↑ Bock, ans-Michael; Bergfelder, im. The Concise Cinegraph: Encyclopaedia of German Cinema (en anglès). Berghahn Books, 2009-09-01, p. 36. ISBN 978-0-85745-565-9.
- ↑ Gerstner, David A. Routledge International Encyclopedia of Queer Culture (en anglès). Routledge, 2006, p. 600. ISBN 978-0-415-30651-5.