Lar

Lar
	;
Context
Mitologia	religió de l'antiga Roma
Dades
Residència	larari

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.^[1]

L'origen es remunta als cultes dels etruscs vers els déus familiars.^[2] Segons Ovidi, són descendents de la nimfa Lara i de Mercuri,^[3] i tenien gairebé les mateixes atribucions d'aquest déu com la tutela de la llar i de la família, i la protecció a les cruïlles de camins. Un altre origen és la paraula etrusca Lar ('senyor' o 'heroi').^[4]

↑ «Lar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Ryberg, pàg. 10 - 13: L'autor informa que en una pintura mural, a la tomba dels lleopards, a la ciutat etrusca de Tarquínia, es veu una representació oferint figuretes que podrien ser Lares o Manes (avantpassats deïficats) en una processó fúnebre. També es va trobar un gerro amb pintura negra on hi ha dibuixat un altar com els que els romans feien en honor dels lars, amb una corona de flors, un porc portat a ser sacrificat i unes serps com a símbol de la força regenerativa.
↑ Ovidi. Fasti 2, V, p. 599..
↑ Keightley, Thomas. The Mythology of Ancient Greece and Italy. Londres: ed. Whittaker & Co., 1838, p. 543.

[1] «Lar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Ryberg, pàg. 10 - 13: L'autor informa que en una pintura mural, a la tomba dels lleopards, a la ciutat etrusca de Tarquínia, es veu una representació oferint figuretes que podrien ser Lares o Manes (avantpassats deïficats) en una processó fúnebre. També es va trobar un gerro amb pintura negra on hi ha dibuixat un altar com els que els romans feien en honor dels lars, amb una corona de flors, un porc portat a ser sacrificat i unes serps com a símbol de la força regenerativa.

[3] Ovidi. Fasti 2, V, p. 599..

[4] Keightley, Thomas. The Mythology of Ancient Greece and Italy. Londres: ed. Whittaker & Co., 1838, p. 543.

[1]

[2]

[3]

[4]