Back Monteverde AZ Laurisilva Czech Laurisilva Danish Lorbeerwald German Laurel forest English Laŭrisilvaj arbaroj EO Laurisilva Spanish Loorberimets ET Laurisilva EU جنگل بارانی جنبحارهای FA
La laurisilva és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.[1][2]
Aquest bioma és característic de la franja oriental dels continents asiàtic i americà i d'algunes illes, com Nova Zelanda, Les Canàries o Madeira.[3] La varietat d'espècies no és gaire elevada, però la vegetació és densa i de difícil accés. Els arbres, de fulles grans i força endurides, poden arribar a 50 m d'alçària i varien segons la regió on són. Hi ha alzines, magnòlies, llorers o coníferes i alguna mena de faig perennifoli que es pot trobar a Nova Zelanda.[4][5]
Els boscos de laurisilva de Madeira i el Parc Nacional de Garajonay de La Gomera a les Illes Canàries han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[6]
- ↑ «laurisilva». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Hogan, Michael. «Canary Islands dry woodlands and forests». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ «Laurisilva of Madeira». Digital Observatory for Protected Areas (DOPA) Explorer. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ González Rodríguez, Águeda María; Jiménez Parrondo, María Soledad; Morales Méndez, Domingo «Ecofisiología de la laurisilva canaria». Ecosistemas: Revista científica y técnica de ecología y medio ambiente, 12, 1, 2003, pàg. 3. ISSN: 1697-2473.
- ↑ Fernández-Palacios Martínez, José María «Una aproximación a la historia de la laurisilva macaronésica». Makaronesia: Boletín de la Asociación de Amigos del Museo de Ciencias Naturales de Tenerife, 15, 2013, pàg. 52–75.
- ↑ Bianchi, Raoul V. «The Contested Landscapes of World Heritage on a Tourist Island: the case of Garajonay National Park, La Gomera» (en anglès). International Journal of Heritage Studies, 8, 2, 1-2002, pàg. 81–97. DOI: 10.1080/13527250220143896. ISSN: 1352-7258.