Lenkoran

Lenkoran
	Lankon (tly)
Tipus	şəhər
Localització
	38° 45′ 13″ N, 48° 51′ 04″ E / 38.7536°N,48.8511°E
Estat desaparegut	Imperi Rus
Gubèrnia	Gubèrnia de Bakú
Uiezd	Lankaran Uyezd (en)
Capital de	Districte de Lenkoran
Població humana
Població	51.300 (2014) (732,86 hab./km²)
Idioma oficial	àzeri
Geografia
Superfície	70 km²
Altitud	76 m
Organització política
• Cap de govern	Taleh Garashov (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	AZ4200
Fus horari	UTC+04:00; UTC+05:00
ISO 3166-2	AZ-LA
Altres
Agermanament amb	Monterey ; İskenderun (2005–)
Lloc web	lankaran.org

Lenkoran (en àzeri Lənkəran, també Länkäran, Lankaran i Lencoran, en talix Lankon) és una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regió coneguda per Mugan o Mughan.^[1] Port a la riba de la mar Càspia, el 2002 tenia una població estimada de 48.400 habitants, la majoria d'ètnia iraniana talix. Al cens del 2008 apareix amb 50.244 habitants. El nom deriva de "Langarkanan" que en persa vol dir "el lloc on s'aixeca l'àncora" ("Langar" en persa لنگر, àncora) + "kan" en persa کن, aixecar) + "an" (persa آن, sufix de llocs), però els talix diuen que deriva del nom Lankaran que en la seva llengua vol dir "Casa del Bastó".^[2] A poca distància de la ciutat hi ha l'illa de Sara la rada de la qual serveix de refugi als vaixells en cas de mal temps.

L'economia de la regió de Lenkoran és eminentment agrícola (te, arròs, raïm, tabac, cítrics) i forestal (roures). Hi destaca la indústria agroalimentària, del moble, de la seda i de la fusta, i la fabricació de catifes.

Lenkoran és una ciutat de carrers amples i amb una de les millors planificacions urbanístiques de l'Azerbaidjan. Hi destaquen el Maiak,^[3] una antiga presó de forma cilíndrica; el Museu d'Història, a l'antic palau dels Khans; la Gran Mesquita, prop del basar, i el Teatre Dramàtic Estatal.

↑ Kuromiya, Hiroaki; Mamoulia, Georges. The Eurasian Triangle: Russia, The Caucasus and Japan, 1904-1945 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2016-04-25, p. 164. ISBN 978-3-11-046959-2.
↑ Mirzayev, E. S. «The Russian Borrowings and their Role in the Formation of Microtoponyms in the Azerbaijan Dialects» (en anglès). Proceedings of the First International Volga Region Conference on Economics, Humanities and Sports (FICEHS 2019). Atlantis Press, 18-01-2020, pàg. 314–317. DOI: 10.2991/aebmr.k.200114.074.
↑ Imrani, Zaur T.; Mammadova, Shakar İ; Hadjiyeva, Nasiba N.; Vysotskyi, Oleksandr Y. «The main directions of sustainable socio-economic development of the Caspian littoral areas of the Republic of Azerbaijan and the existing environmental problems» (en anglès). Journal of Geology, Geography and Geoecology, 30, 4, 24-12-2021, pàg. 652–665. DOI: 10.15421/112160. ISSN: 2617-2119.

[1] Kuromiya, Hiroaki; Mamoulia, Georges. The Eurasian Triangle: Russia, The Caucasus and Japan, 1904-1945 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2016-04-25, p. 164. ISBN 978-3-11-046959-2.

[2] Mirzayev, E. S. «The Russian Borrowings and their Role in the Formation of Microtoponyms in the Azerbaijan Dialects» (en anglès). Proceedings of the First International Volga Region Conference on Economics, Humanities and Sports (FICEHS 2019). Atlantis Press, 18-01-2020, pàg. 314–317. DOI: 10.2991/aebmr.k.200114.074.

[3] Imrani, Zaur T.; Mammadova, Shakar İ; Hadjiyeva, Nasiba N.; Vysotskyi, Oleksandr Y. «The main directions of sustainable socio-economic development of the Caspian littoral areas of the Republic of Azerbaijan and the existing environmental problems» (en anglès). Journal of Geology, Geography and Geoecology, 30, 4, 24-12-2021, pàg. 652–665. DOI: 10.15421/112160. ISSN: 2617-2119.

[1]

[2]

[3]